marginàlies

Acaba de veure la llum una obra tan esperada com desitjada: la “Poesia completa” de Blai Bonet, editada per Edicions 1984. Aquesta edició crítica, de Nicolau Dols i Gabriel S.T. Sampol, recull els dotze llibres publicats pel poeta, els dos reculls que va deixar inèdits i les poesies que són variants prou diferenciades de les recollides en aquestes obres. S’hi inclouen també les poesies inèdites o publicades esparses a què els curadors han tingut accés.

Margalida Pons signa el pròleg-estudi (“Amb les paraules, fer tremolar”) que cal qualificar de brillant i que acaba d’aquesta manera: “Les formes de l’emoció són, molt més que indicis d’una escriptura cabridenca, maneres de resistir l’exercici del control i de la vigilància, vingui de la banda que vingui. Investigadora, rapaç, provocativa i hospitalària, aquesta veu no dicta: s’escapa. No recorda: succeeix. Si no la colles, et parlarà. Si t’ho acostes sense insígnies, se t’abraçarà als genolls, i dirà ajuda’m, i t’ajudarà, i ja no voldràs abandonar-la ni que t’abandoni”.

Una obra capital, en definitiva, que permet tenir en un sol cos la producció d’un dels grans autors catalans dels darrers temps.