marginàlies

El músic Josep Vicent acaba de ser despatxat com a director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB). Vicent substituí Salvador Brotons a començaments de l’any 2013, sortida que, igualment, va ser polèmica perquè a Brotons se li va comunicar la destitució telefònicament poc abans de presentar públicament Vicent com el seu substitut. Oficialment es va dir que la destitució de Brotons s’havia produït per manca de confiança i, de fet, el gerent del “Consorci per a la Música de les Illes Balears Orquestra Simfònica de les Illes Balears ‘Ciutat de Palma”, uff!, Marcelino Minaya Thorell, en una compareixença pública el mes de febrer del 2013, davant mateix del mestre Brotons, encara titular de l’OSIB, va dir que la formació musical feia olor de naftalina. Cal aclarir que aquest consorci està format pel Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, tots tres ens governats absolutament pel Partit Popular.

Per tant, el mes de gener de l’any passat s’anunciava que Josep Vicent es feia càrrec de l’OSIB “després d’analitzar la seva trajectòria i la seva experiència en la creació, execució i consecució de projectes culturals en general i musicals en particular a nivell mundial”, com s’indicava des de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. Des d’aquesta conselleria s’insistia que “l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears és un ens de referència d’aquesta comunitat i, per això, és de vital importància assegurar la figura d’un director titular i artístic de transcendència i projecció internacional, amb capacitat de lideratge, que posicioni l’agrupació a un lloc destacat dins el panorama artístic internacional”.

Ves per on, un any i pocs mesos més han bastat, a parer del Consorci de l’OSIB, per demostrar que Vicent tampoc no ha complit amb les esperances i objectius i se’l fa fora, com a Brotons, amb les mateixes motivacions que fomentaren el seu nomenament: «impulsar la Simfònica un, dos o tres escalons més, amb un procés d’internacionalització gràcies a un grup d’agents implicats».

I ja som a la parada de totes les cebes d’aquest govern nostre que ens porta a tots pel camí de l’amargura: qualsevol busca -o brusca- ha d’esdevenir agent de promoció turística; ens ha de projectar a l’exterior per cridar la gent a veure’ns, a gaudir de la nostra potineria o males maneres a fer-ho tot, “tot inclòs”.

Si veritablement la Simfònica ha de seguir sent “un ens de referència d’aquesta comunitat”, a més de fer sentir amb tota excel·lència la música culta, hauria de cuidar prou els nostres compositors, que n’hi ha i de ben exportables, després d’haver-los fet córrer per tots els racons de les Illes. Abans de projectar-se a l’exterior, s’hauria d’escampar arreu de l’arxipèlag i recuperar la sintonia amb els illencs, entesa que es manifestà amb molta potència en les mobilitzacions que es dugueren a terme l’any passat quan el futur de l’OSIB perillava, els músics no cobraven i no hi havia cap pla amb cara i ulls que la tragués de la desídia governamental.

Per internacionalitzar l’OSIB, el gerent del Consorci, Marcelino Minaya Thorell, ha escollit dos directors: un japonès, per això de la internacionalització, Joji Hattori, i un altre espanyol, Pablo Mielgo. Així, en gairebé dos anys, l’orquestra haurà tingut quatre directors, quatre! Per això, no cal ser entès en música ni en gestió cultural per determinar que el problema del l’OSIB no és dels directors, sinó del gerent, Marcelino Minaya Thorell.

És clar que el senyor Minaya no fa més que transmetre públicament el fàstic o, en el millor dels casos, la urticària que l’OSIB i la resta d’ens culturals de referència de les Balears provoquen en el Govern de l’impresident Bauzá. Bé ho diu Vicent: “Jo encara no he vist ni al president del Govern ni a la consellera que presideix el Consorci de l’orquestra en cap concert que ha fet la Simfònica”. […] “Si haguessin vist l’ànima col·lectiva, creada a l’escenari, no haurien deixat que passàs el que ha passat”.