marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
15 de juny de 2014
1 comentari
SÓN DE LES ILLES LES MEVES ARÍTMIES
Miquel Bezares (Llucmajor, 1968) acaba d’editar “Origen” a l’editorial 3i4, recull que va ser guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés de Poesia 2013. Són 52 poemes dividits en 5 parts de marcat to elegíac de qui se sap en domini del dubte i del dolor; de la incertesa; de la manca del cos que deleja.
Versos i poemes de qui se sap a la intempèrie de gairebé tot llevat del desig: No he estat conscient de la fortuna, / ni de l‘anhel amb què m’abandonares.
Entre els dos primers versos (En un espai nocturn i delicat / soc l’ocell que el desfici desafia) i els dos que clouen el poemari (.renovem l’ofuscació sublim / dels cossos que declinen el reflex) tot un riu cabalós de cossos en deler i cors en passió. El correlat de l’inici -i com hi retorna- carregat de sentiment i d’ulls reconvertits en mots que no deixen res sense enllumenar i escriure.
Poemes i versos de distintes mides i densitats, i de bellesa indiscutible, que formen un tot incòlume que deixa força penyores i que encomana la relectura. Versos a vegades entretallats pel pes que resta de la pèrdua però resolts, a la fi, amb la potència que atorga la veracitat exclamada:
i als teus braços
sóc home
com hivern
d’un arbre mort
Entre els dos primers versos (En un espai nocturn i delicat / soc l’ocell que el desfici desafia) i els dos que clouen el poemari (.renovem l’ofuscació sublim / dels cossos que declinen el reflex) tot un riu cabalós de cossos en deler i cors en passió. El correlat de l’inici -i com hi retorna- carregat de sentiment i d’ulls reconvertits en mots que no deixen res sense enllumenar i escriure.
Poemes i versos de distintes mides i densitats, i de bellesa indiscutible, que formen un tot incòlume que deixa força penyores i que encomana la relectura. Versos a vegades entretallats pel pes que resta de la pèrdua però resolts, a la fi, amb la potència que atorga la veracitat exclamada:
ets generosa en el dolor
i als teus braços
sóc home
com hivern
com ull cec d’una tempesta
com ombra inefable
d’un arbre mort
sóc
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
-
Retroping: Origen | miquel bezares