SÓN DE LES ILLES LES MEVES ARÍTMIES

Miquel Bezares (Llucmajor, 1968) acaba d’editar “Origen” a l’editorial 3i4, recull que va ser guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés de Poesia 2013. Són 52 poemes dividits en 5 parts de marcat to elegíac de qui se sap en domini del dubte i del dolor; de la incertesa; de la manca del cos que deleja.

Versos i poemes de qui se sap a la intempèrie de gairebé tot llevat del desig: No he estat conscient de la fortuna, / ni de l‘anhel amb què m’abandonares.
     Entre els dos primers versos (En un espai nocturn i delicat / soc l’ocell que el desfici desafia) i els dos que clouen el poemari (.renovem l’ofuscació sublim / dels cossos que declinen el reflex) tot un riu cabalós de cossos en deler i cors en passió. El correlat de l’inici -i com hi retorna- carregat de sentiment i d’ulls reconvertits en mots que no deixen res sense enllumenar i escriure.

     Poemes i versos de distintes mides i densitats, i de bellesa indiscutible, que formen un tot incòlume que deixa força penyores i que encomana la relectura. Versos a vegades entretallats pel pes que resta de la pèrdua però resolts, a la fi, amb la potència que atorga la veracitat exclamada:

ets generosa en el dolor
i als teus braços

sóc home

com hivern

com ull cec d’una tempesta

com ombra inefable
d’un arbre mort

sóc

Afegeix un comentari