SÓN DE LES ILLES LES MEVES ARÍTMIES

Miquel Bezares (Llucmajor, 1968) acaba d’editar “Origen” a l’editorial 3i4, recull que va ser guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés de Poesia 2013. Són 52 poemes dividits en 5 parts de marcat to elegíac de qui se sap en domini del dubte i del dolor; de la incertesa; de la manca del cos que deleja.

Versos i poemes de qui se sap a la intempèrie de gairebé tot llevat del desig: No he estat conscient de la fortuna, / ni de l‘anhel amb què m’abandonares.
     Entre els dos primers versos (En un espai nocturn i delicat / soc l’ocell que el desfici desafia) i els dos que clouen el poemari (.renovem l’ofuscació sublim / dels cossos que declinen el reflex) tot un riu cabalós de cossos en deler i cors en passió. El correlat de l’inici -i com hi retorna- carregat de sentiment i d’ulls reconvertits en mots que no deixen res sense enllumenar i escriure.

     Poemes i versos de distintes mides i densitats, i de bellesa indiscutible, que formen un tot incòlume que deixa força penyores i que encomana la relectura. Versos a vegades entretallats pel pes que resta de la pèrdua però resolts, a la fi, amb la potència que atorga la veracitat exclamada:

ets generosa en el dolor
i als teus braços

sóc home

com hivern

com ull cec d’una tempesta

com ombra inefable
d’un arbre mort

sóc

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *