marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 de gener de 2014
0 comentaris

CANT DAVANT EL MUR (XXIII i darrer). FORMOSA COM LA REVOLUCIÓ

Oblidarem que estam davant un mur
alt i llis com la nostra impaciència

per viure d’acord amb les impulsions

d’aquesta terra magra però bella,

formosa com la revolució,

resplendent com el desig d’estimar-la

com l’amic i l’amat del Foll Ramon.

Ho darem a les cames de l’honor,
sí:

    anirem cap alt, com els cavallers,

la bona gent i les torres de guaita.

Tanta ignomínia acumulada espanta
l’esperança però no s’atreveix

a plantar cara a la convicció.

Ha arribat l’hora, perquè tot arriba.

Ja som entre la paret i vosaltres,
entre el desig de desitjar i l’espasa.

I m’adon que mai no he fugit, com creia.

Pus paraules. La garriga m’espera.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.