CANT DAVANT EL MUR (XX). QUI BAT LA MATA, QUE MENGI CONILL

Tot arriba i a mi m’ha arribat l’hora
de passar comptes amb tants anys i panys

de claudicacions i reverències

vexatòries;

               de despatxar l’àngel

tutelar que m’assignàreu perquè

em contingués la còlera i que vingui

l’exterminador amb l’espasa de foc

per foragitar-vos d’aquests vergers.

Mai més no us faré la farina blana
per tal d’esquivar qualque bufetada,

ni aniré pus amb peus de plom per no

desbaratar-vos la son del migdia.

Què n’hem tret de fer-vos la gara-gara?

Més pillatge, més desdeny i més burla.
Ja n’hi ha prou.

                    Des d’ara ens guiarà el lema:

qui bat la mata, que mengi conill.

I de mates la sabem llarga, els fills
de l’Alt Rei.

              No en parlem si són de jonc.

És clar que no us hi avindreu, hi comptam.

Estam segurs que els vostres bombarders
llançaran merda i altres projectils

letífers sobre la nostra encarnada

terra.

       Però donau també per fet

que de les restes de l’enrunament,

si aconseguiu que ens volatilitzem,

n’emergirà una altra nova llavor

d’indocilitat que germinarà.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *