marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
2 de novembre de 2013
0 comentaris
EN PAU A LA LLAR EXPERTA EN LLUM
En Pau, vint-i-vuit dies, entrà ahir per primera vegada a la llar dels prodigis de la nissaga. Forma part, en Pau, de la cinquena generació que gaudeix i gaudirà de les meravelles que aixeca constantment una casa encamellada, experta en llum i colors, que no deixa passar cap instant sense esplugar-lo.
Una casa on hi són tots els que l’han viscuda i s’han deixat xuclar per ella. Hi són, els absents, com si seguissin glatint, entrant i sortint de les converses i presidint els afectes amb la naturalitat que en Pau demana pit i sa mare n’hi dóna.
La taula on hi cap tothom ja ocupa els dos aiguavessos. La matriarca, cap de taula, estén la vista lleugerament perduda però que encara sap perfectament com mira cadascú i quina en dur entre mans.
Els menjars segueixen receptes tan velles com la casa, però altament millorades. Els bunyols, però, no s’han de millorar, que cap falta no fa. Han de ser indefectiblement de muniaco (o moniato, com diuen els qui no coneixen la llar dels prodigis), petits i de forma curiosa, i menjats acabats de fer.
En Pau no ho sap, però de la llar de les meravelles estant, entendrà clarament les giragonses de la vida i fins i tot acceptarà que els fracassos sempre són travelades necessàries. I que servar la memòria de la nissaga és posar peu fiter en la dignitat, que s’ha de servir serrats de puny i de dents.
La taula on hi cap tothom ja ocupa els dos aiguavessos. La matriarca, cap de taula, estén la vista lleugerament perduda però que encara sap perfectament com mira cadascú i quina en dur entre mans.
Els menjars segueixen receptes tan velles com la casa, però altament millorades. Els bunyols, però, no s’han de millorar, que cap falta no fa. Han de ser indefectiblement de muniaco (o moniato, com diuen els qui no coneixen la llar dels prodigis), petits i de forma curiosa, i menjats acabats de fer.
En Pau no ho sap, però de la llar de les meravelles estant, entendrà clarament les giragonses de la vida i fins i tot acceptarà que els fracassos sempre són travelades necessàries. I que servar la memòria de la nissaga és posar peu fiter en la dignitat, que s’ha de servir serrats de puny i de dents.
Comparteix això:
Relacionats
FIRA ENCESA: ROSSELLÓ-PÒRCEL EN LA VEU DE MARIA DEL MAR BONET
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!