marginàlies

Avui, en l’assemblea setmanal que feim cada dimarts a Can Gazà, hem presentat als residents els grans nombres de la memòria de 2012. Participant de forma tan plena en el projecte, han de ser els primers a saber com aconseguim acomplir els objectius amb les despeses imprescindibles.

Les despeses totals fan un total de 142.694,79€, és a dir, 13,03€ per resident i dia, un preu més que avantatjós, sens dubte; regalat, que dirà més d’un comptant que en aquest import s’hi inclouen totes les despeses, des de les alimentàries i de vestir a les beques que es concedeixen a aquells que destinen més de tres hores diàries al manteniment del casal, de l’hort i de la granja. Un i altra, per cert, hi tenen molt a veure perquè gràcies a ells, els residents participen directament del seu procés recuperador i, a la vegada, ens permeten estalviar moltíssim en tot allò que fa a l’alimentació. Una dada pot ser ben il·lustrativa: durant el 2012 se sacrificaren un total de 486 animals per consum propi.

Des d’un altre vessant, també són molt significatives les 559 visites mèdiques, la qual cosa evidencia el precari estat de salut generalitzat dels residents. O les 132 gestions per regularitzar la situació administrativa de molts residents, data que ens parla de la marginalitat en què vivien molts gazanencs.

Una altra dada important són els 2545 dinars que se serviren a persones alienes a Can Gazà; una mitjana de 7 comensals externs diaris. Una referència que ens parla de la pobresa que corre a l’ample per casa nostra.

Finalment, un import significatiu que no pot passar per malla: els 29.237 euros que es destinaren a les beques dels residents, això és, l’ajut econòmic que reben aquells que, estant en millor estat de salut, assumeixen –com s’indica més amunt- més hores de feina de les tres que, preceptivament, cada resident ha de destinar al projecte recuperatiu.

Dades de pobre, en definitiva, molt riques si s’atenen els resultats.