marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de juny de 2013
0 comentaris

CAPBREU GAZANENC, 36: LA POBRESA NOVA RAMPANT

Les primaveres a Can Gazà són molt generoses en oratges, colors i aromes però gasives en salut. Sovintegen les recidives i apareixen noves xacres que deixen els residents en estat lamentable. I els costa refer-se perquè la vulnerabilitat no perdona ni es pren cap respir. Tanmateix no tot és rampant: n’Ignasi –nom de carrer, evidentment- acaba de cobrar la primera mensualitat d’una no-contributiva que supera de poc els tres-cents euros i no para de treure comptes.

La comprera no li ha fugit, malgrat el seu desnonament absolut, i la llista d’andròmines i capricis és llonga, que diria un aprenent de poeta. Com un al·lot amb sabates noves, es comporta n’Ignasi. El perill s’atansa, per això: tocar doblers, per als estimbats socials, és una temptació que els enfronta als seus fantasmes més íntims i aclaparadors. I, en excessives ocasions, aquestes ombrotes caníbals, els devoren. Haurem d’afermar el tutelatge una bona temporada. Fermat curt i poca palla!

Qui es fa amunt amb un desvergonyiment insuportable és la nova pobresa, la d’aquelles famílies que no fa res vivien gairebé de manera folgada i ara es troben sense cap ingrés i fortament endeutades. És aquesta pobresa nova rampant la que més fereix la nostra condició ciutadana perquè no es deixa veure ni sentir; viu al marge de tot, fins i tot de les estadístiques. Si vé a Can Gazà a cercar menjar és perquè ningú no la veu ni ha de donar cap explicació. Una nova pobresa producte d’un fracàs col·lectiu per molt que els opinaires i altres gurus de panfonteta ho neguin. Ja ho sabem: hem salvat els bancs a costa de vulnerar un percentatge ciutadà insultant. Se n’hauria de parlar molt més, d’aquests nous desnonants socials carregats de deutes i vergonya. Perquè no reclamen cap sostre ni cap emergència: reclamen el dret de treballar dignament. Reclamen justícia, curt i ras.

Parlant de tot, a Sa Casa Llarga, la segona seu de Can Gazà, s’acaba d’inaugurar una exposició de Juan García, un jove valor de la nostra plàstica, que val la pena de visitar.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.