marginàlies

Josep M. Llompart va ser el tercer president de l’OCB, entre els anys 1976 i 1984, anys de grans esperances polítiques que dissortadament molt poques varen reeixir. Durant la seva presidència, d’acord amb els canvis sociopolítics del moment, incorpora el país a les altres dues branques constitucionals, la llengua i la cultura. A més, apregona la transversalitat o neutralitat política de l’entitat però la referma en el seu activisme decidit, inequívoc i sense voltar gens pel català i la seva cultura.

Així, no s’amaga mai, ans al contrari, de parlar amb la màxima naturalitat de Països Catalans en moltes intervencions com a president de l’OCB. Finalment, com a preclar home de cultura, estudiós de la literatura catalana i poeta reconegut, prestigia l’entitat.
També propugna l’acció conjunta de totes les entitats culturals que treballen arreu del territori català. Llompart és ben conscient que serà a través de la mobilització cívica que es podrà presentar amb força la nostra realitat nacional. Ho dirà més d’una vegada: la nostra nació se salvarà si incorpora tots els països; si no és així, no se’n sortirà.
Costarà molt, però el 23 de juny de 1990, al Castell de Bellver, es constitueix la Federació Llull integrada per Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, i Llompart n’és nomenat president.
Uns anys abans, el 1983, sens dubte gràcies al seu carisma i al prestigi abans al·ludit, aconsegueix que Joan Miró cedeixi una obra a l’entitat, que passava per fortes estretors econòmiques i gràcies a la reproducció de la qual es pogué sortir de l’atzucac. I de Llompart és el lema que acompanya aquest tresor: “Cada poble llaura el seu futur”.
Llompart és l’home -l’homenot a la manera de Josep Pla- del país, que és com dir dels Països, dels nostres Països, i per això, per l’actual junta de l’Obra, que m’honora de presidir, ha estat sempre un dels referents. I per palesar el nostre tarannà llompartià, a la col·lecció de llibres d’assaig que coeditam amb Lleonard Muntaner, li volguérem dir “La terra d’Argensa”, com el seu llibre de poemes de l’any 1972.
Una col·lecció, per cert, que acaba de presentar el seu tercer títol, “La Revolta dels Enllaçats”, de Bartomeu Martí, coordinador de l’Obra Cultural Balear, que també és una contribució de l’entitat a la viviència de Llompart, ara que celebram els vint anys de la seva mort.
Si volem honorar com cal el llegat de Llompart, l’hem de tenir sempre a l’abast. Sortosament, ens queden les seves reflexions, els seus poemes i, sobretot, la seva impecable lliçó cívica, el seu compromís en ferm amb el país, amb els nostres Països. I si seguim les seves petjades, ben segur que anirem per terra ferma.