Poc-moderna

Dissabte vaig estrenar-me al festival Sons del Món: una cita que convida al públic a maridar un bon vi (la copa val 2,5 euros, un preu assequible) amb un bon concert, en un algun racó bonic. La cita del passat cap de setmana era a la Ciutadella de Roses amb Els Amics de les Arts. El vent (no podria assegurar si era tramuntana o garbí, és una llàstima no disposar d’aquesta cultura atmosfèrica) bufava amb força, però va servir per bufar ben lluny uns núvols que amenassaven tempesta. D’entre els comentaris sempre simpàtics d’Els Amics, la malhaurada notícia dels darrers dies (vinculada al fantàstic ‘Que se jodan!‘ d’aquella dona maleducada i desvergonyida que no mereix cap respecte sinó la destitució del seu càrrec públic) va ser un dels temes comentats. Així com no entenc com les dones diputades encara no han fet entendre a la resta de membres del Congrés del país veí que les compreses i els tampax no són un be de luxe, tampoc puc entendre com es pot provocar un increment del 8 al 21% d’IVA a les entrades d’esdeveniments culturals (concerts, teatre i cinema, per exemple). STOP! Aturem màquines! Això és un atac contra la cultura en tota regla.

Els toros no han patit l’augment d’IVA que si que han patit la cultura i els espectacles, i Els Amics van fer broma al concert de Roses sobre aquest afer. Si no vaig matemàticament errada, resulta que si abans una entrada valia 10 euros i 0,80 se n’anaven per pagar els impostos, ara seran 2,1 euros els que fugiran cap al Gobierno. Això significa moltes coses, però hi ha casos concrets on l’afer és molt greu. I significatiu, tenint en compte que es tracta d’una mesura que ataca directament a la cultura. Si ja hi havia molta menys clientela al cinema, ara l’increment del cost de les entrades convertirà les sales en pel·lícules del desert, amb butaques buides. Quelcom similar pels teatres, especialment els petits, que difícilment podran fer números en positiu amb aquesta pujada. Pel que fa a concerts, les persones que ja havien posat a la venda entrades per després del 1 de setembre ara no les podran pujar de preu, i veuran com els números no surten. Petits exemples que mostren aquest atac frontal cap a la cultura, allò que molts es passen pel cul (i perdó per l’expressió) perquè possiblement, li tenen por. La por de que la gent s’expressi amb llibertat en diverses facetes artístiques.
Els Amics deien que per afrontar-ho faran més concerts que mai, aniran més a la perruqueria que mai (un altre dels sectors amb un increment elevat de l’impost) i que no es moriran (perquè tampoc podrien afrontar les despeses funeràries, que han patit el mateix increment de l’IVA). Fem-ne broma, però que no se’ns oblidi el cabreig.

Anotacions a peu de pàgina…
Ahir ens vam trobar amb l’Helena Morén, directora de redacció d’Enderrock, i totes dues teníem previst parlar d’aquest afer aquesta setmana. Ella ho fa avui amb un article d’opinió a enderrock.cat que podeu llegir aquí: es titula “Valor afegit (carta a un milhomes)”. Avui per Twitter Pere Camps (director del Barnasants que acaba d’endur-se el Premi Nacional de Cultura en l’àmbit de la música) feia una crida als companys de cultura i espectacles, que el proper dijous 19 de juny a les 19 h. es trobaran als cinemes Aribau per anar plegats a la manifestació. Queda dit. Com també queda dit que ‘La cultura no és un luxe’, tal com han molt han posat en pancarta els companys del Time Out avui al seu bloc.