marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

30 d'octubre de 2009
2 comentaris

FORMENTERA, LLUNY DE LA VORACITAT

Ahir a Can Weyler, al carrer de la Pau número 5 de Palma, seu d’ARCA, s’inaugurà l’exposició “Formentera en les teues mans”. Es tracta d’un acurat treball elaborat el 2007 pel GOB Formentera i el GEN-GOB Eivissa (coordinat per Marià Marí i amb l’impuls de la Fundació Biodesiversitat i l’Obra Cultural Balear de Formentera entre d’altres), l’objectiu del qual és “intentar que les decisions i actuacions futures [a i sobre l’illa] siguin encertades i responguin a l’interès general de la societat formenterera, a la d’avui, però també a la de demà. Formentera a les teues mans és una crida a la societat. Un toc d’atenció, tal vegada el darrer possible, de no actuar-se amb determinació, fermesa i seny”.

Val a dir que tant l’exposició com el llibre (que va rebre el Premi Miquel dels Sants Oliver, de l’Obra Cultural Balear, l’any 2007) es presentaren amb tota intenció poc abans d’instituir-se el Consell propi. Que Formentera és un paradís ningú no ho dubta i, precisament per això, per la fragilitat de tots els edens, cal que sigui preservat. Es tracta, per tant, de presentar l’illa, d’escodrinyar en les seves arrels i polsar amb deteniment el present, i sobre ells dissenyar el futur que es mereix tant l’illa com els qui la viuen i la senten. És així que el treball està dedicat “amb amor i preocupació al poble de Formentera”, presentant com a lema tres infinitius prou clars: conèixer, reflexionar, decidir.
Tanmateix, el toc d’atenció de l’exposició no pot ser més diàfan: la prosperitat és possible preservant la veritable riquesa de l’illa que no és altra que la seva originalitat, la seva bellesa i el plaer que d’ambdós atributs se’n deriva. Així ho manifesta en el pròleg del text Joan Vilà-Valentí. Seguint aquest fil, cal invertir molt, a Formentera, però en positiu; això és, bastint un futur solidari amb l’actual riquesa tant del medi físic com antròpic. És clar que el turisme és una font capital de benestar sempre que el seu impacte no malbarati aquests valors patrimonials; sempre que la seva magnitud no acabi trencant per sempre i irremeiablement la fragilitat –en tots els sentits- de l’illa. En el cornaló superior dret d’uns dels plafons de l’exposició fotogràfica sorprèn el visitant una cita prou eloqüent de Francis Picabia: “El nostre cap és rodó per permetre canviar la direcció del pensament”. I no sé per què, en acabat de llegir-ho, se m’acudí que tots els qui quedaren embadalits per l’anunci cerveser d’aquest estiu –el protagonitzats per la cançó Summercat
haurien de passar a contemplar l’exposició per acarar-se amb el veritable rostre de Formentera: el de la seva gent, el del poble que vol mantenir-se estalvi de la voracitat del lucre.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1.       El turisme, la principal font de riquesa de l’illa, ha estat la injecció regulada a travès del temps. Des dels primers turistes dels anys 50 i 60, mig aventurers i dissidents del sistema, cercant racons del món, petits, tranquils i no urbanitzats, fins els nostres dies amb una illa massificada els mesos d’estiu.
          Aquesta massa de gent que gaudeix de les vacances d’estiu, amb mentalitat urbana, que corri i corri pels camins per anar a les platges no pensa amb la fragilitat, llença porqueria, aixeca pols, fa sorolls, crida pels diferents espais naturals, desfà parets seques, trepitjar els sistemes dunars, en definitiva vol viure a Formentera com a una ciutat, on viuen tot l’any. I no han estès l’illa. Podríem resumir-ho amb el text d’una pintada que hi havia en arribar-hi.
         “Prohibit tenir pressa a Formentera”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.