Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
La veu del País Valencià
Toni
Mestre ha estat la veu del País Valencià. Va ser l?esperança en un futur més
digne per al català quan feia ?oeDe dalt a baix? en aquella emissora valenciana,
encara del Movimiento. Ens pensàvem
que ell havia de ser la veu de la represa democràtica, de la dignificació
cultural, sobretot després de la victòria del PSOE i arribar a la presidència
de la Generalitat Joan
Lerma.
Toni
Mestre va patir el menyspreu profund de la classe política valenciana, sobretot
la que ocupava el poder. L?escarniren arraconant-lo en una ràdioNacional de España. Com un càstig, a ell
que havia avançat quina era la ràdio que necessitava una societat democràtica i
vinculada a la llengua i la cultura de la seua gent. Tenien por de la fermesa
seua veu? Sens dubte. De la fermesa de
la seua veu i de la seua honestedat. En un altre país, més democràtic i agraït
que no aquesta república de ninots, ell hauria estat un referent públic. Però
ací el maltractaren, el menysprearen, el marginaren. Com han maltractat el País
Valencià. La trajectòria de Toni Mestre és exemple de la tràgica vicissitud del
País Valencià. Ningú com ell encarna l?ímpetu i l?esperança d?aquell primer
moment, i el menyspreu i decepció que hem hagut de patir després.
Toni
Mestre ha estat i serà sempre la veu de l?esperança, de la dignitat, del
coratge, de la fidelitat nacional sense esquerdes.
Els
qui estimem aquest dissortat país nostre retindrem la seu veu, en homenatge i per
no perdre la poca esperança que ens queda.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Toni mestre abans de res va ser una valencià de València.
Que per supost va defendre en primer lloc la llengua valenciana com cal. I en segon lloc i de retruc el català per formar part de la mateixa llengua i per ser agraït d’avant l’otorgament d’un premi.
Dissortadament i per molt que puga pesar alguns, centernars de milers de valencians afegeixen el seu grà de sorra per la llengua, s’alcen parlant i és giten parlant en valencià i el transmeteixen oralment a les següents generacions. I no per això és senten de ninguna de les maneres valencians catalans.
El que passa és que això, no és veu reflectit en un l’ensenyament amb una normativa unitaria, ni en qüasi la totalitat del mitjans de comunicació. Per què els valencians a la gran majòria de mitjans, a dures penes tenen un no compten amb microfon en llengua pròpia, que es represente con cal.
I no és pese a alguns,
Fa uns minuts que he llegit la notícia a Vilaweb i no tinc paraules.
Aquest país necessita "Tonis Mestres" a cabassades, en canvi…
Esperem que disfrute de les "vacances". Encara que supose que si té ocasió d’intercedir per nosaltres en algun lloc seguirà "treballant" per aquesta terra que ens ha tocat heretar.
M’acabe d’assabentar ara mateix de la teua pèrdua, Toni. este temps d’esplai i de descans per a alguns té estes coses, que no veig les notícies i t’aïlles un poquet de l’actualitat. No sé el temps que t’haurà dedicat Canal Nueve i la seua ràdio, però, no m’importa, simplement vull dir-te fins prompte i, tot i que no et vaig conéixer molt ni tractar el que m’haguera agradat, et done les gràcies per les grates paraules que ens vam intercanviar fa temps i per ser com eres, per a mi, un patriota, un valencià com els que ste país necessita. GRACIES!
Em dol en l’ànima aquesta pèrdua tan dissortada.
Toni ha estat per a mi un veritable Mestre. Potser en la distància, però pròxim alhora.
Vaig començar a aprendre lèxic amb "De dalt a baix" quan el valencià encara no existia als mitjans de comunicació:
i a també refranys i gramàtica a "El dau", la minúscula secció del diari on solia col·laborar.
Però per damunt de tot el recorde quan escolte les rondalles d’Enric Valor, a què ficava veu, espcialment la de El mig pollastre:
Ens ha deixat un mestre de dalt a baix.
A reveure, Toni.