marginàlies

Vinc de l’eternitat, de l’altra vida; de seguir les cuites de fantasmes afamats i de compartir les vicissituds d’un grapat de donzelles malaltes d’amor. Vull dir que acab de llegir “El pavelló de les peònies”, de Lisa See, obra que pren el nom a l’òpera xinesa escrita per Tang Xianzu el 1598, creació que, encara avui, és controvertida ja que, segons l’autora, el govern xinès actual, en conèixer la versió íntegra que havia programat el Lilcoln Center l’any 2000, va prohibir que els actors, el vestuari i els escenaris abandonassin la Xina.

M’ha agradat. No en coneixia res, de Lisa See, i, de fet, el llibre és un regal que no em feren a mi, però que el meu interès per la Xina –un interès més fruit de la més pàrvula de les curiositats que no de cap afany estudiós- m’hi va fer parar divendres mateix, just en començar les vacances. I m’enganxà tot d’una, si va a dir ver, i això que tant l’ambiciós bastiment de l’obra com la llarga passejada amb el  fantasma afamat d’una de les protagonistes, Chen Tong, per desacostumada, hi ajudaven poc.