Ell s’estimava més l’escepticisme que les certeses, era un esperit en moviment continu i detestava tant els sistemes tancats com les jerarquies rígides.
Es decantava pels mestres ignorants, amb Sòcrates i Lao Tseu com exemple.
La psicoanàlisi que practicà un temps l’ajudà a fer explotar totes ses creences.
Ara va per un altre camí per comprendre les coses humanes; un camí que avança per aquesta part no-intel·lectual de la vida, aquesta atenció al cos i als ambients, a les veus, als moviments ínfims del medi; fer capficos en aquesta percepció primera, immediata i vital, en què la nostra individualitat es disssol, en que llançam per la borda la nostra malatissa propensió a fixar-nos objectius, a tenir por i (des)esperar. Deixem-nos esser.
L’ofici d’home és un artesanat. Un Sòcrates que duu els seus interlocutors a experimentar la nul·litat del saber humà o, més ben dit, el saber humà com a nul·litat. Un Sòcrates que ja no sap res, però que delira i somnia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però fins i tot per a avançar d’una manera no-intelectual (ell) haurà necessitat la racionalitat. Entén que no hi ha cap solució ni cap resposta? Si és així, per ventura haurà de fer-se un seguit de preguntes, i inevitablement seguirà cercant, tot i que no cerqui respostes, per camins diferents als de la Veritat. La Veritat és la Llum d’un engany, però (ell) viu per força entre petites veritats que serveixen, que il·luminen, i molt, i que depenen de la saviesa humana concreta que el mena cap a petits objectius i dels quals ens servim per a viure… ////Salutacions cordials
aprèn l’aprenent… sap, sap que no sap, delira i somnia… un teixit prim i elàstic com una teranyina