marginàlies

Reconec que les obres del pla “E” que s’executen a Palma m’han tret de polleguera perquè visc a la zona zero d’aquest pla; o a una d’elles, per ser més precís i solidari. Per als ciutadans de la capital mallorquina, la marcada pels carrers 31 de Desembre, Julià Àlvarez, Francesc Sanxo, Eusebi Estada, Jaume Balmes-Rosselló i Caçador. És probable que, sent molt sensible a la pols –aquesta punyetera areneta que es fica i s’enganxa per tot-, al soroll i al desgavell circulatori, pugui semblar exagerat. Allò que ningú no em podrà discutir és que
la nostra municipalitat no ha sabut gestionar aquest pla; que ha estat incapaç  de planificar com calia i amb les mínimes molèsties per als palmesans un projecte d’aquesta envergadura i tan emprenyatívol per a la ciutadania. Ciutadania que, per cert, s’ha comportat amb una extrema paciència i consideració amb les finalitats d’aquest pla: donar feina a un nombre important de persones.

Ara bé, acceptar la benvolença d’aquesta iniciativa que ha enrasat i voltat de tanques de plàstic i de ferro el meu barri; de martells compressors i pales metàl·liques i altres ginys retronadors, no vol dir que no vegem, els ciutadans, que l’Ajuntament de Palma ha planificat amb els peus. A l’equip presidit per Aina Calvo tot això li ha vingut molt gros i mostra els faldons; hi ha mànigues d’incompetència per tot. I aquest panorama no gens afalagador, té altres punts crítics, com el de la informació: ridícula, per ineficaç i pobra, i a través de mitjans poc adequats: enganxar folis més o menys explicatius a les entrades de les finques no té rival en inconsistència. La darrera que han enganxat al meu carrer –i que adjunt- és un desbarat antològic. A banda de ser confusa, el redactor no acaba de dominar l’accentuació i, finalment, només s’ha distribuït la versió castellana. La llengua pròpia de Palma no compta per a les comunicacions del pla “E”; deu ser perquè ve de Madrid, el pla dels nassos, i ja sabem com se les gasten per la Meseta. Amb tots aquests antecedents ben poc edificants, l’expressió “Se mantendrá abierto el acceso a los aparcamientos para peatones”, lluny de ser una broma té tot l’aspecte d’amenaça.