29 de desembre de 2008
Sense categoria
2 comentaris

PER A JOAN BROSSA

NOCTURN ENTRE FULLES SEQUES DE PAPER D’ESTRASSA
(poema precipitat)

Col·locava els meus llavis damunt el teus
en cada imatge dels moviments que feies,
i anàvem per un caminoi de cada dia sense
tocar-nos, amb les paraules com a lligams,
amb els gests com a danses tàctils del desig,
el teatre era molt vell com els decorats
on interpretàvem aquella funció, els horabaixes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!