marginàlies

Anit, convidada per l’Obra Cultural Balear, la directora de TV3 intervingué en els Fòrums que aquesta  entitat obrí el mes de maig per debatre sobre l’espai comunicatiu en català. El primer convidat en aquest cicle va ser Antoni Martorell, director general de l’Ens Públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears; i el segon, Jaume Roures, de Mediapro. Anit, va ser Mònica Terribas i Sala, la convidada, que centrà la seva intervenció en justificar l’arribada a les Illes Balears del senyal de TV3CAT –el canal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que substitueix el canal internacional- en comptes, com fins ara, de la programació de TV3.

Val a dir que la data per a la conferència es va fixar mesos enrere i havia de versar sobre “TV3 i el arc comunicatiu en català”. No obstant, l’arribada a les Illes Balears de TV3CAT el passat dia 1 de juny -hom diria que amb nocturnitat i traïdoria-, amb el conseqüent rebuig d’entitats com l’OCB o l’Associació Voltor, i diversos partits polítics, va fer que Mònica Terribas canviés l’objecte inicial de la dissertació.

La directora de TV3 justificà en la nova tecnologia de la TDT i en els drets d’emissió de productes provinents de la FORTA –en la que hi són tant TV3 com IB3- el canvi del senyal de TV3 pel del TV3CAT; canal que es nodreix sols de la producció pròpia de la cadena pública catalana. Segons ella, la recepció a les Illes Balears del canal internacional de la CCMA garanteix la legalitat de la recepció, no com ara. En  el debat que seguí l’exposició de MònicaTerribas se li recordà la història de l’arribada de la televisió catalana a les Illes Balears, propiciada per la iniciativa personal de molts mallorquins que de la seva butxaca pagaren el repetidor per fer possible la recepció. Repetidor, cal que se sàpiga, que patí un atac  amb bomba incendiària. Just per aquesta iniciativa genuïnament “civil”, se li recordà, valia la pena repensar-se la substitució del senyal. D’altra banda, el pas del sistema analògic a la TDT i fruit dels acords entre els ens públics de mitjans audiovisuals català i de les Balears, a l’arxipèlag també deixarem de veure el Canal 33, que serà substituït pel canal de notícies 3/24. A més, el K3 aviat passarà a ser un canal més que no arribarà a les Illes Balears. Així, els illencs deixarem de rebre l’oferta cultural del 33,  com perquè diguin que amb aquesta “regulació” no perdem actius. Davant aquest panorama gens afalagador, és ben clar el posicionament dramàticament precari del català en la selva de la TDT a les  Illes Balears. Hom creu que, en aquest cas, part damunt dels interessos corporatius –ben legítims, d’altra banda- s’hi han de situar els drets dels catalanoparlants. És per això que la reciprocitat s’ha d’entendre plena, és a dir, que TOTA l’oferta pública en català emesa des de qualsevol punt de la geografia del català, s’ha de poder veure sense retalls a tota aquesta geografia. I és responsabilitats del gestors polítics fer les passes que calguin per possibilitar amb plenitud l’exercici d’aquest dret. Va dir ahir Mònica Terribas que els Països Catalans no tenen entitat jurídica ni política, raó per la qual es mouen per l’àmbit dels sentiments. I per ventura d’aquesta percepció reduccionista provenen tots els mals i aquestes actuacions dissonants amb els drets de la catalanoparla. Mònica Terribas, precisament, ha de ser dels responsables públics qui més defensi la llengua i la cultura que ens agermanen. I és decebedor que encara estiguem en aquestes.

Tanmateix, per molta justificació, aquests acords entre els dos ens públics; aquesta excusa dels drets “dels tenidors de drets” lluny d’enfortir IB3, com es diu a tort i a dret, l’afebleix per una raó definitiva: les dues cadenes no són competidores PERQUÈ SÓN PÚBLIQUES i  el seu OBJECTIU PRIMER ÉS COHESIONAR SOCIALMENT A TRAVÉS  DE LA LLENGUA I LA CULTURA PRÒPIA que, a banda i banda és la catalana per molt que ho oblidin. Digué Mònica Terribas que de la trobada en sortiríem frustrats i  tingué raó: mai no pensàrem que els actuals responsables polítics d’aquí i d’allà jugassin amb el foc de la fragmentació, de l’esquarterament.