ALBERT CORTES MONSERRAT

El Tribunal Constitucional per fi, i desprès de tretze anys avala la llei de seleccions catalanes, i es venut per molts personatges i mitjans com una victòria, en realitat ens diuen que nomes podran participar en àmbits internacionals, sempre que no hi hagi federació espanyola, i per tant selecció estatal, o sigui i dit ras i curt, ens nega el nostre dret a ser oficial a competir sota els nostres colors. Per altra banda el TSJC, avala que el català no sigui llengua preferent a l’Ajuntament de Barcelona, i alhora dona la raó a les quatre famílies que volien la educació dels seus fills en castellà, segur que algú d’aquí encara ho presentarà com una nova victòria. De fet amb victòries com aquestes anem  directes a la desaparició.

Fa vergonya llegir alguns mitjans catalans donant el tomb a una sentència del TC que ens anul·la esportivament, i ens deixa tal com estàvem. Diuen que avala la llei de seleccions catalanes, i desestima el recurs del Govern Aznar de 1999, i deixa molt clar que podran participar en àmbits supraautonomics sempre que no hi hagi coincidència amb l’esport federat espanyol en el seu conjunt. De fet, el Parlament va aprovar fomentar la participació de les nostres seleccions en qualsevol tipus de competició oficial, fruit d’una ILP amb mig milió de signatures. El TC doncs dona validesa sempre que el determinat esport no hi hagi federacions espanyoles. Personatges com en Duran i Lleida, ja ha considerat positiva la sentencia i una bona noticia, i ho compara per exemple amb el que succeeix al Regne Unit amb l’enfrontament de diverses seleccions. Per la seva banda el TSJC ,anul·la que el català sigui llengua preferent a l’Ajuntament de Barcelona, i dona via lliure per utilitzar les dues llengües cooficials, ja que sinó es un greuge pel castellà. Apart dona la raó a les 4 famílies perquè els seus fills estudiïn en aquesta mateixa llengua, donant l’esquena al sistema d’immersió lingüística.

Efectivament, caldria preguntar-li en Duran i a tots aquests mitjans, on veuen la bona notícia i el seu positivisme. Suposo que deu ser perquè no volen les seleccions catalanes, sinó es fa difícil d’entendre. El TC ha deixat clar que a l’esport on la Federació espanyola competeixi internacionalment, la catalana no hi te cabuda, per tant el 99% d’esports mundials, potser algun, amb tots els respectes com les curses de muntanya, el bowling i algun altra, com podeu observar esports de masses, seran la taula de salvació de l’esport català internacionalment. Aquesta es la notícia ni més ni menys, ara caldria veure on hi ha el costat positiu de tot això, jo nomes li veig, si es que calia, que ja no cal reivindicar més les nostres seleccions, ja que sota l’Estat espanyol no existiran, més enllà d’algun partit de costellada en dies peculiars, si les volem nomes hi ha la via de l’Estat propi. Es molt cínic comparar la situació amb el Regne Unit, quan allà cada nació te les seves seleccions pròpies, i competeixen oficialment per separat, cosa impensable en una democràcia de tant baixa intensitat com l’espanyola. No se la reacció del Parlament, però queda clar que ni mig milió, ni tres milions de signatures serviran de res, com moltes altres coses, o independència o no hi haurà seleccions, nosaltres triem, no hi ha vies intermèdies. Pel que fa a la llengua, un nou cop a l’autentica política de genocidi contra el català, ja no som llengua preferent a l’Ajuntament, ja que es un greuge a l’altra llengua i dins de Catalunya, i quan la prohibida esta en clara minoria legal contra la primera, amb l’afegit que ser la pròpia tampoc es vàlid alhora de ser la utilitzada preferentment, curiosament el castellà si que ho te tot, preferent, imposada i única, una mica com les famílies inadaptades que volen viure una realitat virtual, i fer estudiar als seus fills amb una llengua que no es la pròpia del lloc on viuen i es guanyen la vida, tota una paranoia que nomes  es pot classificar de xenofòbia sense treva.

En definitiva, si ets una autonomia de segona espanyola, pots competir a les curses de muntanya, si ets un estat, pots competir al futbol, basquet i tots els esports predominants. De moment hem triat ser un país de curses de muntanya, repeteixo amb tots els respectes per aquest esport. Pel que fa al català ja veiem que la seva supervivència esta amenaçada, i la decisió nomes depèn de nosaltres.