Esgarrifa l’amatença de la vena
a l’escomesa eufòrica de l’agulla.
Els ulls esbatanats del fill dirigeixen
l’operació perquè el vou-veri-vou
de pare en heroïna aplaqui la ràbia
que endossa a cada cop de puny a la cara
de sa mare, que derrota la pallissa
mans plegades sobre el ventre desguarnit.
Cau molt lluny, l’alberg, i la sang compromet
el temps que cal per restituir l’honor.
Del refugi estant, l’hostaler de captaires
-setanta-un anys minyons de misericòrdia-
espera mare i fill amb el plat a taula.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!