ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

RECEPTA ZAPATERO: CAFÉ PER TOTHOM I IGNOREM L?ESTATUT

Sense categoria

Ahir va comparèixer el president Pinotxo Zapatero, i seguin el guio previst ens va anunciar que segurament hi hauria una segona proposta de finançament abans del 31 de desembre, i què aquest serà solidari i equitatiu per totes les comunitats.

Ha anunciat un sistema solidari, equitatiu, què respectarà  l’augment de població, i singularitats com una segona llengua, i que tot i l’increment, l’Estat es reservarà un 50 % del total de despesa cosa que considera raonable.

 

Desprès de la gira de reunions amb presidents autonòmics, considera que totes les comunitats se sentiran raonablement satisfetes, i que un cop presentada, en el Consell General de Política Financera hi haurà d’haver un consens mínim entre les 15 comunitats, curiosa manera de veure la bilateralitat.

 

Així vol assegurar que cada ciutadà tingui els mateixos serveis i finançament resideixi on resideixi, o sigui que els ciutadans que rebin en el seu territori, com es el cas de Catalunya, una despesa fiscal mes elevada, rebran el finançament d’acord amb el conjunt global de l’Estat, mantenint així el dèficit fiscal, i amb l’avís de que comunitats com Extremadura  que fins ara han rebut mes seguiran en la mateixa línia.

 

Seguint el guió ja previst des de fa molt de temps entre PSOE i PSOE-C, la ignorància per la llei orgànica anomenada Estatut es total, es simple paper mullat, i amb aquestes variables ja anunciades la reducció del dèficit crònic què pateix el territori català i Els Països Catalans en particular seguirà augmentant, i alhora l’increment de diners serà molt menor al anunciat per alguns partits polítics o la cambra de comerç, per no parlar de la desaparició de la bilateralitat, i de l’acotament de la solidaritat que seguirà sent generosa amb els territoris on ja ho es, i espoliadora amb els que ja ho es, tampoc queda gens clar que un cop contribuït al sistema i rebut els diners de l’Estat, Catalunya no retrocedeixi posicions en el còmput global.  En resum i per les quatre idees expressades un autèntic cafè per tothom que seguirà menystenint Catalunya, i on en clara majoria en l’organisme que decidirà el sistema no tindrà ni veu ni vot útil amb una llei Estatutària que es una de les majors preses de pel de la història democràtica.

 

Un incompliment mes de Zapatero amb Catalunya, i la constatació de que la etapa autonòmica ha arribat a la seva fi, ja que no permet ni solucionar els problemes urgents del territori, i queda supeditat a l’espoli infinit que ens reserva el sistema.

 

Tampoc em sembla coherent les critiques dels seus socis de govern a la Generalitat, ERC i ICV, ja què ells com a negociació del govern de la Generalitat en son igualment responsables amb el PSOE-C, si es vol actuar com oposició ja saben el que tenen que fer, sinó es pur cinisme dels seus dirigents de criticar, i alhora validar com a govern qualsevol acord.

 

Ells decideixen, el PSOE-C, acceptarà l’acord, i el vendrà com una gran meravella sense gaires escarafalls com no pot ser d’un altra manera, ells poden ser també còmplices i aferrats al poder, o no acceptar la presa de pel, abandonar el govern, i donar suport a una moció de censura per recuperar una mica de credibilitat, i alhora la percepció d’alguns votants de que volen alguna cosa mes que el poder al preu que sigui, i definitivament volen donar el salt d’aquest carreró sense sortida.

  1. Això del cafè per a tots es un concepte  que no parlava del finançament  sinó d’autonomia  falsa general  de règim castellà contra autonomia nacional.  Ara es repeteix i trobo que està fora de lloc i es errònia per parlar de finançament.

    Si els diners públics i la gestió tributària i pressupostària fossin iguals i justos per a totes les comunitats, per a l’administració i institucions centrals, i per a les adminstracions locals,  ja no hi hauria problema de finançament. Hi podria haver problesmes d’autonomia i de problema i guerra nacional espanyola. Un sistema just, no prou ni del tots per a l’atonomia nacional, seria el de concerts fiscals per tots, també per a l’estat comú o central.

    No ens pot tocar més del que hi ha i  dels tributs que aportem. Si n’hi ha menys toca a menys.  

    En finançament no hi ha cafè per a tots sinó cafè  bo i doble per a uns i  cafè dolent i  de raccionament per a uns altres.

    Aquest es el comentari que em suggereix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.