marginàlies

No hi ha temps per tot i, a més, en som mal distribuïdor, d’aquest bé escàs. Hi pens ara, mentre faig una ullada als diaris digitals per mirar què diuen de la concentració –en forma de baules humanes-  d’ahir a Palma.

En veure les cròniques que en fan, caic en el compte que hauria d’haver fet una mena de quadern de camp a mesura que anàvem preparant la festa, emperò … I ara enyor aquestes notes preses a l’instant i economitzant les paraules per poder assaborir molt millor l’èxit de la crida. L’esforç de molts s’ha vist recompensat i en posar-te sovint en camises d’onze vares –maldar per viure en català és vist així per massa gent- els triomfs van cars.

A l’OCB pensàvem fer només una filera que anàs de la plaça d’Espanya al Parlament i amb aquesta intenció preparàrem els diversos dispositius. Entre ells, n’Estaló -així el batejà en Macià Ferrer, el glosador- la criatura de fusta que elaborà Rafel Moreno a partir del dibuix d’una nina de pocs anys, i que havia de ser l’objecte portador del manifest de la diada que passaria de mà en mà. Com sempre, n’hi demanàrem dos, per poder comptar amb reserva en cas que ocorregués qualque accident. I les previsions es desbordaren: la quantitat de gent que acudí a la crida ens obligà a fer córrer, en paral·lel, els dos Estalons, de manera que foren dues les “cadenes”.

Comptar la gentada congregada no és gens bo de fer, emperò la gent que des de fa tants anys sortim al carrer en cerca de suport, per allò de l’experiència, no solem errar en les estimacions. Contràriament, els comptadors de l’Ajuntament de Palma i els dependents de la Delegació del Govern, tendeixen a multiplicar els pans i els peixos, quan cal, i a reduir a la mínima expressió les gernacions. S’ajunten  quatre moixos segregadors, i en resulten torrentades de linxs; s’omplen de gom a gom i de dignitat places majors que, passant pels comptadors policials (municipals i estatals), es converteixen en quatre rates. Ja ho sabem, res de nou. Tanmateix qui hi era ho sap: dir molts és fer curt. És clar que, a partir d’avui, toca mantenir ben alt el manifest ni que sigui per contradir els que es descompten a partir de cinc.