marginàlies

L’autoritat municipal de Palma, amb els doblers de Madrid, per pal·liar els efectes devastadors de la crisi (el “Plan Español para el estímulo de la economía y el empleo” altrament dit, “pla Zapatero”), ha decidit “adequar i millorar els vials de les places i carrers” d’una amplíssima zona de Palma caracteritzada per la densitat de trànsit i les dificultats d’aparcament dels automòbils. I ho ha fet omplint de tanques la zona intervinguda, amb la qual cosa s’han esfumat un nombre importantíssim d’aparcaments i han reduït a la meitat les voreres dels carrers més transitats. Cert és que per contrarestar la reducció d’aparcaments d’aquests carrers s’ha obert un aparcament prop de la zona que absorbeix les places d’aparcament destruïdes, però ha fet créixer la indignació dels veïns que no entenen per què han tancat TOT el perímetre d’intervenció d’un sol cop i no per fases.

L’Ajuntament de Palma envià a cada ciutadà afectat per aquestes “adequacions i millores” una explicació molt beneita –en el sentit que no indicava ni fases d’execució ni concretava què es faria- que tan sols, en definitiva, pretenia demanar disculpes per les molèsties, però que això de la crisi del món mundial té unes servituds poc agradoses que hem d’acceptar com a béns futurs. Unes molèsties que tindran una durada no gens menyspreable i empipadora a bastament de nou mesos. Davant aquesta mena d’assetjament –els reixats i les tanques grogues clavades enterra perquè ningú no les mogui agredeixen la civilitat i estimulen la barbaritat- els obrers que van i vénen en paguen les conseqüències.

Na Maria, la meva veïna de pis, està emprenyada però, a la vegada, en tenir un fill que hi fa feina, mira les obres com un bàlsam. En Pep del bar amic, però, va encès com una teia perquè, com a botiguer, ningú no l’informà i tant de malaveig li espanta clients i dificulta greument la descàrrega de gènere. Inútilment demana a l’encarregat de les obres per què no van tancant a mesura que van “adequant i millorant”. Són ordres “de dalt”, senyor, i no hi puc fer res. I davant això… Fa una setmana que tancaren la zona i sols han treballat en els escocells dels plataners. En Vicenç, el cec amic que tot ho sap, diu que “el cul a Judes, toquen. Si van així, tan malfeiners i poc instruïts, mataran els arbres. Així, l’embelliment serà complet, ja ho veuràs”. I es queixa, amb tota la raó, que reduint a la meitat les voreres, no hi cabem tots els que les usam d’habitud:  vianants, ciclistes -que han vist com s’esfumava el carril bici inaugurat fa poc més de quinze dies-  els que passejam els cussons, els infants de l’escola, els agents (i agentes?) de l’ORA i les cadires de rodes i cotxets de criatura. “L’altre dia un ciclista xinès enganxà madò Aina, la de la merceria. Sort que només va ser un cop. I el xinès que ni s’aturà, el molt animal. És clar que les madones l’increpaven, però s’escapà en quatre llongos. És clar que li varen dir que se n’anàs a atropellar velles a la Xina de Mao, però no et diré qui ho va dir”.