marginàlies

Enguany l’Editorial Moll fa setanta-cinc anys, una efemèride que depassa en molt l’exclusiu àmbit privat, no debades aquesta empresa fundada per Francesc de Borja Moll (Ciutadella de Menorca, 1903-Palma, 1991) tot continuant l’obra de Mn. Antoni M. Alcover Sureda (1982-1932) ha enarborat des del seus remots inicis -i amb una tenacitat envejable, a prova dels soscaires més terribles- l’ardorosa tasca de divulgar, dignificar i embellir el tret primer de la nostra cultura: el català.

Repassar els autors i les autores que han publicat a “Can Moll” al llarg de la seva esponerosa vida és  recórrer pam a pam, ditada a ditada, el trajecte precís que han seguit els diversos corrents de les nostres lletres (i a través de totes les seves modalitats expressives) durant els darrers setanta-cinc anys. Així, l’Editorial Moll, de la manera i amb la intensitat que hom vulgui, pren forma pròpia en el “paisatge emotiu”, diguem, de la nostra memòria col·lectiva. Des de la popularitat de les “Rondaies mallorquines” a l’erudició i exquisidesa treballada del Diccionari Català-Valencià-Balear, s’estén un vastíssim catàleg d’obres que, encara ara, vénen marcades per un segell propi on hi resplendeixen especialment l’esperit de servei a una cultura amenaçada  i la pulcritud en tots els ordres. Són legió els que aprenguérem, han après i aprenen català amb textos de Moll; els qui, a través seu, han conegut els nostres poetes i la nostra història, antiga i propera. Val a dir, per això, que la perdurabilitat d’aquesta marca de la casa li  ha permès seguir present en un món editorial convuls i cada cop més monopolista. El seu lema, Dura tamen molli saxa cavantur aqua, com ella mateixa, segueix sent referencial a l’hora de plantar cara pel català.