Del Sud
Crònica d'un llibre
El títol de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas va sorgir quasi de casualitat. Un bon dia, mentre preníem una cerveseta i fèiem els primers esbossos del futur llibre, les nostres companyes, Anna i Elena, ens preguntaren com anàvem a batejar-lo. Cap dels dos havíem pensat en això ja que, fins a eixe moment, les nostres preocupacions s’havien centrat en perfilar el projecte i contactar amb la gent d’Obrint Pas per tal d’acomboiar-los en aquesta història. “Encara no hem triat cap nom”, confessàrem. “Podríeu dir-li Del Sud“, respongué Anna, amb total naturalitat; “sí, és molt bon nom”, afegí Elena.
La veritat és que les dos han estat damunt del projecte des del primer moment i han conegut -i patit- en primera persona els objectius i l’esforç que hem esmerçat per dur endavant aquest projecte. Per això, no ens sobtà que el primer títol que es proposà sorgira d’elles i que, a més a més, fóra tan encertat i tan coherent amb l’esperit del llibre que no només l’acceptàrem com a títol provisional, sinó que acabà sent el nom definitiu. Així doncs, el títol de Del Sud (la continuació ja vindria després) i, sobretot, un recolzament i una paciència sense límits han sigut les grans aportacions d’Elena i Anna a aquesta feina. I quina aportació! Sense elles, res d’això haguera estat possible i, segurament, tampoc tindria cap sentit.
Així, Del Sud és una metàfora de tot el que volem dir i expressar al llibre. La paraula engloba les dos idees que pivoten durant tot el llibre: el País Valencià i els Obrint Pas. A més, és una cançó d’arrel, que ens recorda el nostre passat, carregada de simbolisme i força i esperança en el futur. No és ni molt menys eixa idea que alguns han malinterpretat d’una terra sucursalista i enlluernada per la visió idíl·lica del nord. El llibre, com els Obrint Pas, volen deixar molt clar l’accent valencià dins el magna cultural català. Ja ho deixa encertadament Vicent Partal: “saben ser catalanistes posant molt de relleu la seua valencianitat”.
Podeu veure la grandíssima interpretació de la cançó que dóna nom al llibre que es va viure al campus universitari de Tarongers, aquell mític 30 d’abril de 2005, a València. Allí, Miquel Gil, amb qui tindrem l’honor de compartir taula el proper dijous 24 de gener a Catarroja (no ho oblideu!!), fa una brutal interpretació d’eixes paraules tan ben trenades.
Seguiu llegint per veure la lletra de la cançò que dóna nom al llibre
(A la imatge, els autors amb les seues parelles i artífexs del nom del llibre, acompanyats per Xavi Sarrià, Miquel Ramos, Robert Fernández i Miquel Gironès).
Del sud,
d’allà on la terra mor,
d’allà on la calor
no em deixa veure el sol.
Sóc del sud
i el meu caminar
s’ha fet tan complicat
que ja no veig el nord.
Del sud,
la terra dels enganys,
la terra d’amargors
que sempre assequen plors.
Sóc del sud,
país que ja no hi és,
que s’amaga del temps
dins del cor de la gent.
Sóc del sud del meu cor,
sóc del sud del meu món,
sóc del sud del record,
d’uns països sense nom.
Sóc del sud dels sentiments,
sóc del sud de les arrels.
sóc del sud i porte als ulls,
llàgrimes de lluita i futur.
Del sud,
d’allà on la terra mor,
d’allà on la calor
no em deixa veure el sol.
Sóc del sud
i el meu caminar
s’ha fet tan complicat
que ja no veig el nord.
Del sud,
la terra dels enganys,
la terra d’amargors
que sempre assequen plors.
Sóc del sud,
del front meridional,
del parlar refugiat
del somni exiliat.
Sóc del sud del meu cor,
sóc del sud del meu món,
sóc del sud del record,
d’uns països sense nom.
Sóc del sud dels sentiments,
sóc del sud de les arrels.
sóc del sud i porte als ulls,
llàgrimes de lluita i futur.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La cançó Del sud és una cançó, com dieu, d’arrels, i aquells que pensen que heu intentat fer una dicotomia amb el títol del llibre, és perquè no se l’han escoltat be, ni tampoc llegit. Pense que en tot moment es veu reflectit que són/sou/som valencians (costums, accent…) dintre del conjunt dels països catalans.
La lletra posa els pels de punta, i està plena de simbolisme, el mateix que podem trobar al llibre. Mentre l’escoltes (o llegeixes el llibre) se’t va “regenerant” (per dir-lo d’alguna manera) aquests sentiments d’estima , esperança i força que tots tenim, i que no ha de minvar per tirar endavant.
Crec que si te llegueixes el llibre queda clar la vostra idea del "sud" que teniu i que voleu transmetre. Jo, al menys, si que ho he interpretat així. Probablement, els qui defenen que ho feu com una mena de complexe o de menyspreu respecte de Catalunya és probablement perquè no s’ha lleguit el llibre o bé perquè té ganes de gresca. No crec que eixa siga la idea. Crec, per una altra banda, que hi ha una necessitat primordial de demostrar que aquí també n’hi ha gent que sap defensar la nostra cultura i és aixó, justament, el que els amics Hèctor i Antoni han fet.