marginàlies

No és un instrument que m’agradi, el djembé: reconec la seva efectivitat a l’hora de posar en dansa quisvulla, però també és cert que som mal de moure, motiu pel qual la percussió pot arribar a molestar-me, certament. Emperò el Divendres Sant, gràcies a ell vaig passar una bona estona, els cent quatre minuts que dura la pel·lícula “The Visitor”. Me n’havien parlat molt favorablement amistats
cinèfiles de qui em refiï.

En explicar-me el fil argumental, algú em digué que el seu director, Tom McCarthy, era molt epidèrmic a l’hora de tractar el drama dels immigrants als EUA, en concret dels que no disposen de la documentació personal nord-americanament en regla; i encara més dels que presenten trets àrabs. En fi, que el director i guionista de la pel·lícula era “obamament correcte”, apegalosament “yes-we-can-ista”. I tenia raó.

Emperò em fa l’efecte que allò que percaça McCarthy és que entrem en aquest drama de la mà del professor Walter Vale, un vidu que des de fa vint any dissimula, que viu només per fingir, per aparentar;  que dedica tots els esforços a ser un excel·lent –i eficaç- impostor. I és sabut que la impermeabilitat del tedi és prou consistent com per evitar els calfreds. La impostura blinda amb una efectivitat esglaiadora.

El professor Vale provà de tocar el piano a una edat impròpia. Sense estar-ne dotat, fracassà, és clar, però probablement només mirava d’assemblar-se a la seva difunta exposa, eminent i reconeguda concertista de piano. Fa tres anys que prepara el seu tercer llibre, que no sap de què va, encara; però hi treballa. A desgrat, ha de presentar una ponència a un congrés novaiorquès sobre economia en països en desenvolupament, de la qual n’és coautor només en els crèdits, perquè ni la coneix. Abandonar el compàs musical clàssic del quatre per quatre no és bo de fer i menys per adoptar el tres per u, propi de les percussions africanes.

El secret per tocar bé el djembé, segons Tarek, és no pensar. Amb la ment transparent, sona bé. I és sobre aquests elements al·legòrics que Tom McCarthy munta la seva història. Extraordinaris Richard Jenkins i Hiam Abbass.