marginàlies

Ara voldria ser vora teu per mirar-te la pensa
amb precisió de tomografia. Amb el present de vidre
i de campana, ja veus, fa mal somriure al destí bastit sobre
els esputs de la idiòcia.

Entre nosaltres i la placidesa necessària per vestir la vida
sense despullar cap somni, hem deixat que s’hi fes lloc l’odi
que, diligent i feiner, aconsegueix parar la rotació del pensasentiment.

Sempre serem el cap del que sentim –recorda que ens ho repetia
la sibil.la cada nit- i res no podrà distreure’ns
del camí de pell anhelant, de passió en estat pur si parlam
a través dels ulls de les paraules.

Cal que tot es redueixi a passar la llengua per l’espinada
de les mirades i pels melics dels afectes, recorda-ho.
Per l’únic que ho paga, afanyar-se, és per mantenir ferma l’emoció commosa.
No ens podem permetre ser estugosos si volem respondre
a la seducció de les quimeres.

Proveïts únicament de pudor sols serem a temps de veure
les runes del mur on s’estavellen tot els somnis.