marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

21 de gener de 2009
0 comentaris

MARIA DE MEDEIROS: ALT VOLTATGE

Els Premis Ciutat de Palma, convocatòria 2008,varen ser lliurats anit al Teatre Principal. En l’apartat e creació literària, Xavier Gimeno Grasa, amb l’obra “El temps a mitges”, es va fer amb el de Novel·la lorenç Villalonga;  els poemes continguts a “Cilici”, de Jaume C. Pons Alorda, varen ser mereixedors del de Poesia Joan Alcover; i “Entre Cavorques i Albió”, de Bartomeu Fiol, va rebre el de Crítica Literària Camilo José Cela. Amb la foto de tots els premiats amb la batlessa de Palma, Aina Calvo, i la regidora de l’Àrea Delegada de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Nanda Ramon, es clogué la primera part de
l’acte.

a segona començà amb molt de retard per culpa d’uns problemes de so que a punt estigueren d’engegar a dida un concert extraordinari. Quan semblava que tot s’havia resolt, sortí Maria de Medeiros. I tanmateix reaparegué el problema. I amb ell els dos tècnics que, en un tres i no res, desbarataren l’escenari, traginant cables i altaveus amunt i avall. La seva rudesa nerviosa contrastava amb la fragilitat aparent, però educadíssima, de Maria que assistia amb la incomoditat per mirada a un espectacle impropi tant de la gala com de l’artista. Qualsevol altre hagués abandonat o, si no, hagués mirat de complir l’expedient amb la mínima correcció i via fora, que lluitar contra els aparells no és matèria artística. Però Maria de Medeiros és d’alt voltatge i no es deixà endur per l’angúnia de no saber què escoltava l’auditori: privada de les pantalles acústiques que li havien de dir com ho sentíem, acabant el recital es planyé d’haver-se perdut mig concert. La processó per dins feia estralls, però el seu caràcter i la passió per l’art que deixa anar a través d’una veu que diu –i què diu; i com ho diu!- amb una potència aclaparadora, s’imposaren als infortunis. Cantà Ausiàs March -musicat per Raimon- i Toti Soler. I Miguel Hernández –musical per Serrat-, i Caetano Veloso… Esplèndid i hipnòtic; directe a la víscera. De naturalesa, l’art s’orienta vers la pau, sosté Maria de Medeiros. I dient-ho com ho diu, mostrant-nos-ho com ho veu, no costa gens creure-s’ho. Cert: si orientam els esperits vers l’art, la pau perdrà bona part
dels lligams que la retenen en els dominis dels miratges.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.