El 13, Primavera Educativa (1)
Més de 1.500 activitats en favor de l’escola? A València? Però que us heu tornat bojos, els valencians? Sens dubte. Som bojos, els valencians. Ens vindrà d’herència. Bojos rematats. Bojos cap i tot.
Entre més coses, ens hem convertit en el moviment escolar més viu a Europa i aquesta #PrimaveraEducativa, un superprograma farcit de congressos multidisciplinars, n’és una mostra més: una gran fira o excés, farcida de parades, envetlats, conferències, debats, tallers, exposicions, comunicats, lectures, teatre, música, en favor de l’escola i els mestres, un excés fruit de tants anys de treball a l’ombra, amb Escola Valenciana, guanyant els carrers, els pobles, les comarques, per tants anys com l’escola havia sigut sotmesa a una pressió com enlloc no havia passat. Aquest esclat firal, primaverenc, excés de perfum i d’escola, és un producte col·lectiu de milers de mestres i d’escoles que no ve d’un o dos dies: a València feia anys que treballem incansablement contra els mals vents i els polítics pocapena. Fruit d’una incansable lluita de mestres i pares per ensenyar, que va començar en els anys trenta del segle XX (abans fins i tot), amb aquell grapat d’entusiastes mestres valencians que aplega Alfred Ramos en “Mestres de la impremta” —també tindran parada i taller i taula redona els mestres freinetistes més grans i més joves (la mitjana dels setanta anys no els espanta), i van continuar durant el franquismes mestres que treballaven d’amagat, gairebé clandestinament, i va continuar amb les primeres escoles d’estiu dels anys seixanta i setanta, amb els Aplecs, i una renovació pedagògica que s’avançava a una falsa transició covard i temorenca. Els mestres per endavant. Com gairebé sempre. Potser que no tots, però molts i molts.
Així que avui comença la festota: congressos d’humanitats, de llengües, de ciències i e matemàtica, d’inclusió, d’innovació, de pedagogies a dojo, història amb substància, amb suc al riu; aquell llit eixut i florit acollirà quilòmetres d’activitat, el major entusiasme educatiu ara mateix a Europa: som els valencians, poca broma. Potser que no ho sabem fer d’una altra manera si no hi ha excés. Perquè, com diuen els pares —ma mare ho deia a taula—, el que sobra fa la festa. Benvinguts. Per molts anys, l’escola!
#Primaveraeducativa
Esl mitjans no els esperem, sinó per venir a recollir les sobres, va així més o menys. Els valencians no tenim mitjans propis, d’una altra manera seríem portada, editorial, matí a la ràdio, a la nostra, els mestres i l’escola… Però, a quin sant! Als mitjans no sembla que hi haja mestres, almenys no hi ha mestres amb l’entusiasme de l’escola que parlem. Nosaltres els valencians.