Es precipita el capvespre
en veure l’anyell tacat
de sang.
Dels xaragalls
ragen els alarits
de la intifada.
Les fulles dels plataners
que ahir ennoblien la pluja,
avui, amb l’aigua passada,
engruten les avingudes
i ofenen els escombriaires.
L’illa perd un braç de mar
i un oasi amb garrovers,
i res no es mou,
ningú no s’agita;
sols l’aigua, que s’inquieta
uns instants.
Passa l’anyell
tacat de sang
i no s’abat cap plany.
És l’extermini
a la recerca d’un àngel.
Cau a plom l’horabaixa
per servir de trinxera
als desposseïts i als insectes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!