marginàlies

El debat sobre el finançament dit autonòmic, en el nostre territori d’illes, no ha calat en la ciutadania com seria desitjable; no ha entrat a les llars i així no anam.
Costa, encara, fer arribar a la població les dades que indiquen de forma clara
el maltractament fiscal que ens infringeix l’Estat. Ha calat molt més el sentiment que som rics i, per això, afortunats, raó per la qual no tenim dret a la queixa. Això de les balances fiscals sonen més a estri d’argenter que a la prova del greuge.
Ahir, a la Cambra de Comerç de Palma, el conseller d’Economia i Hisenda del Govern de les Illes Balears, Carles Manera, convidat per l’Obra Cultural Balear, en parlà de forma planera. No li costà gens dir que som la comunitat més maltractada; ni que, si segueix aquesta depredació –Manera no usà aquesta expressió- perilla el sistema públic, a les Illes Balears. De fet, el conseller es mostrà molt caut, amb la sensatesa del científic. El pragmatisme, al seu parer, passa per no reclamar el conveni bilateral perquè el ministeri –no ho digué però s’entengué: l’Estat- es tancaria en banda i seria l’excusa ideal per no tractar el que cal, ara, que no és altra cosa que redefinir el model de finançament autonòmic perquè no ens segueixi perjudicant. Molt gràficament digué que la negociació que dur a terme tant bilateralment –amb el ministeri d’Economia- com multilateral –amb la resta de comunitats autonomes- s’assembla molt a la resolució d’un sudoku. Reconegué que el cafè per tothom no és repetible, entre d’altres coses perquè a nosaltres ens ha tocat la borra, del cafè, i no el glop net, com a altres. A més, al seu parer l’Estat no vol que el seu gran motor econòmic –el corredor mediterrani- no estigui adequadament finançat perquè pugui seguir estirant el carro. En paral·lel, si l’acció del govern central emfasitza la seva intensitat d’acció en els camps de la salut, l’educació i els serveis socials, tots tres transferits a les comunitats autònomes, ha de finançar adequadament la perifèria si vol assolir els seus objectius. Hi posa poca passió, el conseller Manera; prefereix més plantar el discurs científic. Tant de bo se’n surti.