Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Una plaça fa gairebé un poble.

«ma casa era una casa de planta baixa i pis que mon pare havia comprat, en casar-se, …
La casa comparada amb les altres dels voltants, era diferent, més per dins que no per fora. Vull dir que no era una casa de llauradors amb les panolles de dacsa, o els melons de tot l’any, penjant de les jàssenes del sostre, ni tampoc una casa de senyorets, ni res d’això. la millor peça de la casa era la terrassa, situada a la banda de darrere del pis, des d’on jo observava les teulades com bancals ben treballats, veua finíssims fils de la llum amb orenelles descansant de les seues acrobàcies, gats adormits al sol, l’horta abancalada entre sèquies, i sentia les olors i les remors de la vida, de la vida com era llavors, austera i elemental: olors dolces de pallissa, olors agres de corral, olors netes de llençols, olors de pols i de pixats de cavall, olors de forn calent… I veus: veus de dones que cantaven…»

Puta postguerra, de Josep Piera. El mestre escriptor de la Safor, del desaparegut poble de Beniopa, un poble és una plaça, vindrà a l’ateneu de Bétera dissabte. Després d’una visita a la caseta Blanca, el mas de Guirri, acompanyats també de Rafael Roca, en parlarem de poesia i de la Renaixença. Xerrada i sopar enfaixat, popular. El 15 d’octubre a Bétera, torna la Renaixença, amb Josep Piera i els fantasmes de Querol, Llorente i Llombart, entre més vampirs.



  1. Quin escriptoràs que teniu per aquí baix. Els llibres sobre Nàpols, Marràqueix i Jerusalem són deliciosos. I les poesies …
    Cuideu-lo, el gran Josep Piera, de Beniopa. I gaudiu-lo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de ateneu_bétera per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent