marginàlies

Els qui encara es rebenten barbs i també els qui fins fa no-res eren addictes al clearasil, cal que sàpiguen que “kumbayà” és una cançó popularitzada, entre d’altres, per Joan Báez, cantant de música folk nord-americana –nascuda el 1941- i activista incansable per als drets civils, considerada una de les màximes representants de la cançó “protesta” sorgida arran de la Guerra del Vietnam. Tafanejant per la xarxa hom descobreix que “Kumbaya” va néixer cap als anys vint del segle passat a les illes nord-americanes de Carolina del Sud cantada en “gullah”, una mescla d’anglès i de diverses llengües africanes. La majoria d’esclaus que arribaren a aquestes illes provenien de les tribus mende, malinque i bantú de la regió d’Angola.

En ser publicada la cançó cap als anys trenta, missioners nord-americans se l’emportaren precisament a Angola on fou redescoberta cap als anys cinquanta per altres missioners nord-americans que, al seu torn, la retornaren on havia nascut. Sembla ser que l’expressió anglesa “Come by here” (vine/passa per aquí) en gullah acabà pronunciant-se “kum ba ya” adoptant el mateix significat en anglès. Dels al·luvions de les sacsades cíviques –en certs moments terratremoloses- d’aquells anys seixanta del segle vint n’ha sorgit novament l’expressió kumbayà, amb tota la seva càrrega sorneguera –fregant el menyspreu- per significar aquelles actituds favorables als moviments altermundistes, al pacifisme, a l’ecologisme militant, a l’espiritualisme oriental, al cristianisme renovat, etc. En sentir el primer discurs de Barak H. Obama després de guanyar les eleccions nord-americanes del passat dimarts, no he pogut evitar el record de Martin Luther King (1929-1968) i el seu somni. Ni caure en el compte que els negres com ell, fa seixanta anys, veien potejats tots els seus drets civils; que l’apartheid era practicat arreu. Que el seu pare probablement va ser tractat com un animal o com un facinerós. I en percebre la seva cadència de predicador gens exaltat, de recitador d’una mena de lletania, vaig creure sentir de fons la cançó Kumbayà. I no ho neg: me’n vaig sentir deutor.