marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
OBAMA ESPANTA ELS BÚFALS
Bo: Barack Hussein Obama Jr. ja és el president de la nació més poderosa del món mundial, segons diuen qui d’això entenen. I? És el primer negre que aconsegueix arribar tan amunt. Extraordinari. I? Tanmateix n’hi ha que matisen la seva negror emfasitzant que és mulat i aprofiten la circumstància per lloar el mestissatge. I? Cal aprofitar la cera quan cau, reblen. I també l’aigua, pens jo, com la que cau ara mateix amb una paciència encomanadora. Per què no es fan cisternes, com un temps? Si Obama ho proposàs (in each home, a well; així de macarrònic) tots li farien cas i els estius menjaríem els melons ben frescs sense necessitat de gelera.
I? Tothom en parla: Obama ja és president. I? Una companya em diu que retirarà les tropes d’Iraq. A sí? Doncs que algun poble de per allí tremoli perquè d’Iraq qui sap on les durà. No siguis entrebancaire, m’etziba. Doncs no ho som; retir el que acab de dir. I? Ens rescatarà, Obama, de la síndrome de Munchausen, que no ens deixa medrar? I de la d’Estocolm? I de la de poble maltractat, que acaba disculpant i tot qui el maltracta? Tanmateix som esquerp de mena i faig fugina d’aquest entabanament. Preferesc embadalir-me amb la fulgència de l’alzinar remull. I amb l’estrèpit dels búfals en fugir de l’exultació per la victòria d’Obama. Yes we can; sí, podem. Podem esperar, és clar, si no és d’asseguts.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No t’hi embadaleixis. (L’observació és d’en Miquel Bauçà)
Saps per què vaig amb los ianquis? Jo t’ho diré. Ara mateix, quan anava a aturar el trasto (el refugiat em treu a passejar cada dia a la mateixa hora) he vist que en Bush diu que és un dia històric i que sirà emocionant veure’ls entrar, a ell la dona i les filles, a desallotjar-los (als Bush, se sobreentén) de la White House.
Qui coneixes d’aquí que tengui tan bones maneres? Com no ens hem de sentir desemparats. Facem el que facem per al nostre país, tot pareix merda. Aquí, ens tallen l’ull del créixer i ens fan sentir uns tarats. Per bondat que facem, vull dir. Només poden xorar els narcotraficants, els alcavots i tota la gamma de criminals que t’imaginis. Els qui miram que el món sigui una mica habitable, som suspectes. No em diguis que amb el l’historial que tenim, de casa nostra en pugui sortir res d’il·lusionant.