marginàlies

L’organització sindical CEMSATSE, que agrupa el “Sindicato Médico” i el “Sindicato de Enfermería” ha convocat una concentració per dia 6 d’aquest mes davant el Consolat de Mar, seu de la presidència del Govern de les Illes Balears, per manifestar el seu rebuig a l’esborrany de decret que vol regular “l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública estatutària i de mobilitat per ocupar places en els centres i establiments dependents del Servei de Salut de les Illes Balears”. Cal dir, d’entrada, que aquesta proposta de regulació no pot ser més tova, en limitar-se als nivells de coneixement més elementals del català (l’A i el B) i que estableix l’exempció lingüística en la seva disposició addicional segona.

Així, quan la prestació assistencial pugui resultar afectada per la manca o insuficiència de professionals, les convocatòries de selecció i mobilitat que afectin a determinades categories de personal estatutari sanitari, poden eximir els requisits de coneixements de la llengua pròpia. Josep M. Pomar Reynés, responsable del Servei de Salut de les Illes Balears (ib-Salut) ha publicat al Diario de Mallorca un article que raona el redactat d’aquest decret (www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008110300_5_406294__Opinion-llengua-catalana-sanitat). I tanmateix és igual: CEMSATSE no vol raons, que n’hi ha de sobres, perquè l’únic que vol és l’avalot, la crispació. Aniran ben alerta, per tant, a llegir –entre moltes altres- la reflexió extremadament assenyada de Jaume Lladó (http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/la-normalitzacio-en-l-ambit-sanitari.html). Aquests sindicalistes saben ben bé que la Llei General de Sanitat diu que «en les Comunitats Autònomes amb llengua oficial pròpia, en el procés de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de l’Administració Sanitària Pública, es tindrà en compte el coneixement d’ambdues llengües oficials per part de l’esmentat personal». A més, la Llei 30/1999, que regula la selecció i provisió de places de personal estatutari dels Serveis de Salut, recull que aquest procés es regeix per «l’adequació dels procediments de selecció, dels seus continguts i proves a les funcions a desenvolupar en les corresponents places, incloent la valoració del coneixement
de la llengua oficial distinta del castellà en les respectives Comunitats Autònomes». Això, per no  esmentar l’Estatut i la Llei de Normalització Lingüística. Tanmateix, CEMSATSE vol brega al preu que sigui i com més cruenta, millor. Com tots els que s’oposen al reconeixement i ús de les llengües parlades a l’Estat distintes del castellà, practica i predica la insubmissió lingüística. Així, no accepta ni acata cap de les disposicions que propicien l’avanç d’aquestes llengües amb la certesa que si són represos per la seva conducta, tindran a la seva disposició les poderoses trones mediàtiques –i de les seculars- per envestir contra els qui no feim res més que reclamar els nostres drets. Sap bé, aquesta organització sindical, que l’àmbit sanitari, per concitar tota la sensibilitat de la població, és propici a la demagògia i al corporativisme, i ho explota sense cap complex ni mania. Amb aquesta mesura de força contra el Govern de les Illes Balears, avantposen l’interès d’un grapat d’ingrats –el bons professionals, els millors especialistes no, que són majoria, atenen tots els drets- al dels pacients i usuaris, la part més feble de la relació i la que més s’ha de protegir necessàriament. I se’n foten, els que formen part
del CEMSATSE, perquè el que volen és, simplement, criminalitzar el català i els que maldam per prestigiar-lo. Volen conflictivitzar qualsevol avanç en el procés de normalització de la llengua històrica de les Illes Balears en el seu territori. Res més. Saben prou bé que no atendre el dret o drets de l’altre té un nom: segregació; apartheid; exclusió. I ells sgreguen amb una fatxanderia esborronadora. Un “Comitè d’usuaris i usuàries de la sanitat pública” ha convocat per divendres dia 7, a les set del  capvespre, una altra concentració també davant el Consolat de Mar. Hi anirem, és clar, però sabent que no sols concentrant-nos aconseguirem els objectius de dignitat per la nostra llengua. Ens cal molta més fermesa, individual i col·lectiva. Una fermesa cortès i democràtica, als antípodes de la dels contraris a cap altra llengua de relació que no sigui l’espanyol. Amb els atacs al català, els que s’hi apunten amb una decisió envejable, van a aferrapilla. I si per atiar el foc del conflicte han de passar per damunt els malats –pacients o impacients- ho fan i prou. I ho proclamen amb tota claredat: És el conflicte, imbècil!