marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

2 de novembre de 2008
2 comentaris

EL RENEC DEL MURICEC

Hom plora la derrota de la veu
estès a la rosseguera
que serveix de catifa
als sediments del fracàs.

El silenci del bosc aclapara,
com ho fa el vol mercenari dels papamosques
i l’aire que prenen els durbecs
per poder trencar els ous de serps i ases.

I esborrona l’absència
de guants de boxa
per acaronar les feres imbècils.

Els ulls del retut
en una volta celeste obscura
dibuixen la precipitació dels astres
sobre la indefensió del gra entre rocs.
>Camí de la covatxa
que encavorca el llegat de la nissaga,
esbarts de rates-pinyades
passen embogides fumant l’haixix
de la pau errant
que fa pensar en victòries efímeres.

S’encapota encara més el cel
perquè l’espai que abasta la mirada
es contregui fins a ser úter
per a qualsevol naixença
que no temi la neciesa.
S’engrisa l’oratge
per assistir al soterrament
de l’infortuni esdevingut alenada.
Xisclen els rats-penats
sobre les runes dels crists que temps enrere
reclamaven justícia.
I en acabat el rosari,
estossega el muricec en cap
abans de renegar
i escopir
damunt les roques i els macs
per maleir-los.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.