CONVENIÈNCIES

Qui diu que no seria convenient
esqueixar tots els versos
que ens han ensucrat la rebel·lia i
omplir de grafits obscens els excusats de casa?

Qui i per quin motiu se’m pot impedir
que xerri cridant fins a perdre l’alè,
que obri tants corredors de la mort
com enemics intueixo i se’m declaren,
que demani clemència per la demència,
que vulgui fer patir la mort fins que me mati?

Amb quina cara i qui té barra
de no permetre’ns dir allò que ningú espera que diguem,
de sorprendre qui s’ufana de conèixer-nos,
de voler conèixer el darrer instrument de tortura
per fer patir qui mal ens vol,
de voler torturar l’estupidesa que mana i comanda,
d’estupiditzar les relacions amb la metròpoli?

Qui, com, quan i per què no se’m permetrà
relacionar l’amor amb un Calvari,
desclavar les dèries més rebeques,
amollar els rebecs que mufen al vent i s’esventren,
ventar el ventre de la mare,
escriure ulls clucs i sense guia el tastanejar
dels deportats de l’emoció?

D’acord amb què i qui pot evita
que aixequem barricades en comptes de teixos,
que convertim en espantaocells les banderes dels toixos,
que provem de fer net on la brutor és un luxe,
de no ser luxuriosos quan la sang s’encén,
d’encendre ciris al sexe perquè no ens faci quedar malament?

Per què no puc anar i venir sense moure’m d’on som?
Quan deixarem d’avançar anant cul enrera?

Afegeix un comentari