marginàlies

El Cor de la Fundació Teatre Principal, de Palma, celebra enguany els seus vint-i-cinc anys. I com a primer acte de celebració, anit, en aquest teatre, a les 20,30 h i amb l’entrada lliure, tornaran a interpretar la cantata “Rua Fosca”, poema de Jaume Santandreu musicat per Miquel Brunet, que estrenaren exitosament dia  6 de març de 2006 i que fins avui no s’havia tornar a interpretar.

“Rua Fosca” és una obra arriscada que ha superat amb nota màxima el repte de parlar i de tractar amb música una realitat sagnant que interpel·la la nostra, a voltes miserable, condició humana: l’existència dels infants del carrer, els brinquedos da rua que a dures penes sobreviuen –si ho aconsegueixen- en els suburbis de les grans ciutats brasileres. Unes vies convertides en calvaris, en espais salvatges, antropòfags o caníbals; holocàustics que diria el poeta corprès per tanta indignitat i violència extremes.

La introducció dels Reig Mags a la cantata universalitza el drama dels meninos brasilers. Naturalment que la nostra realitat immediata no està tenyida de sang infantil, emperò sí que ens parla ben clarament d’infants maltractats, abandonats o negligits. Els nostres ulls, per poc que s’hi fixin i vulguin, sí que poden veure criatures nostres atrapades en espirals de desemparament o de violència; en jocs narcòtics que, a banda d’esquinçar-los la innocència que tenen el deure d’assaborir, els segresta el futur pròsper i lliure a què tenen dret.

L’existència baldadora dels infants deshumanitzats és tractada per Jaume Santandreu sense edulcorants i per això li dedica els epítets més crus i descarnats; les imatges més cruels i despietades. Però ell, que ha posat la mà a la nafra de la misèria humana, sap prou bé que només a partir d’aquesta trobada cos a cos amb la barbàrie, en poden néixer els tanys més bells de sensibilitat, estant convençut que d’aquesta tendresa en naixerà la revolta.

Miquel Brunet ha posat música a aquest poema valent arriscant, també, al màxim: fent costat als versos, posa música no gens beneita als tropells, a l’abús, a les morts dels infants del carrer.  I perquè aquest clam de denúncia, però també d’esperança, pugui arribar a tothom i que cadascú se’l faci seu, hi compromet veus de totes les edats i textures. És aquí on les tres veus solistes i les del Cor de la Fundació del Teatre Principal adquireixen el valor d’erigir-se en la veu de tots, en la veu que assumeix el repte de parar com sigui tanta  monstruositat

De la qualitat contrastada de RUA FOSCA en dóna fe el Premi Miquel dels Sants Oliver, dels 31 de Desembre, que l’Obra Cultural Balear li va concedir l’any passat.