15 de maig de 2014
Sense categoria
0 comentaris

Síndrome Joan Clos

Comentari a El món a Rac1:

No sé si Pere Navarro ha de dimitir pel cas de la senyora de Terrassa, que no és de Terrassa perquè viu a Ullastrell, però sí que és de Terrassa. L’intel.lectual que assessora el líder del PSC i que va decidir treure profit d’un episodi tant cutre, i el propi Navarro, s’han equivocat molt, però queda la sensació que hi ha hagut un pacte amb el govern per salvar-li el cap. Jo l’agafo, hi ha un episodi amb la bandera catalana que et permet salvar el coll, no té a veure amb el procés, tu no la reconeixes i aquí pau i després glòria.

El problema pel PSC i per Navarro és més greu. El problema és que pateix la síndrome Joan Clos. El problema és que la imatge que projecta és el ridícul de la senyora de Terrassa, amb un mossèn donant llistes de nens que fan la comunió i Mossos revisant fotos com si això fos CSI Terrassa. La imatge que es projecta és la del follet del federalisme del Polònia, Julio Iglesias com a aliat i el si-miri-bona-nit. I això passa quan es demostra poc gruix personal i polític com en el cas de la tieta borroka.

El problema no és dimitir o no. El problema és quan la teva gran aportació a la política és el concepte senyora de Terrassa. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!