L’avió de Juan Ripollés
El món ha canviat. Europa i els Estats Units ja no són les úniques potències econòmiques. I part de l’angoixa europea es deu a no voler acceptar que s’han acabat els privilegis. I el dolor a Espanya es deu que no volem reconèixer que haurem de viure d’acord amb les nostres possibilitats, i no com a nous rics.
La bombolla ha tapat una transformació del món que ja estava en marxa. I gran part dels problemes d’opinió pública del PSOE, primer, i del PP, ara, es deuen a la seva falta de valentia per alertar que això passaria. I, per això, ZP, abans, i Rajoy, després, van trigar tant a prendre mesures.
La crisi política és tant greu com l’econòmica. Estar a punt de suspendre pagaments, que vol dir que mai més ningú no et deixarà diners, i ser incapaços d’articular un pacte d’estat inhabilita els líders espanyols.
I solucionar el dèficit apujant els impostos perquè recapti més el govern estatal i fer retallar a les comunitats, que són les que paguen la sanitat i l’educació, inhabiliten Rajoy en particular.
Crèdit ve de creure. Els mercats i la Merkel poden ser el dimoni escuat i els anglesos uns perversos conspiradors. Però la veritat pot ser tan senzilla i avorrida com que els prestadors no es creuen un país que té com a nou símbol l’avió de Juan Ripollés, una escultura de mig milió d’euros en un aeroport sense avions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!