Tian Riba Bloc

Diu Jonas Jonasson, el pare de L’avi de cent anys que es va escapar per la finestra, que les grans bromes de la història ensenyen a no repetir-les. Algú hauria de fer llegir amb urgència a Angela Merkel les històries de l’idiota polític de l’Allan Karlsson a veure si aprèn que un tractat vergonyós imposat a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial va ser la gènesi del nazisme. I que ara un tracte vergonyós d’Alemanya als seus suposats socis del club europeu ha donat ales al sonat de Nikos Michaloliakos.

Però tots els governs i els partits clàssics d’Europa, inclosa Sepharad, haurien de fer una reflexió sobre per què l’incomparable prosperitat ha donat pas al fantasma del nacionalisme d’extrema dreta intolerant que recorre tot el Vell Continent.

Compte quan situem una burocràcia econòmica digna de Kafka per sobre de la política. Quan la política no actua de manera responsable i després tracta els ciutadans com a súbdits als quals es pot enganyar i ofegar. Quan es trenquen els pactes que han permès la pau social de l’estat del benestar. Compte quan fem dependre el futur d’Europa del dogma d’una xifra de dèficit i del Banc Central Europeu i no de l’humanisme laic mamat als cafès que van de Lisboa a Copenhaguen.