MECANISME ENGALAVERNAT

Sobre les nou del vespre, plovia amb responsabilitat. O amb excessiva cautela? Així ho escrivia al seu bloc de notes des de l’habitació de l’hotel. Havia caminat més de sis hores per aquella ciutat que desconeixia amb un sol descans de tres quarts, a migdia, per menjar-se un sandvitx a la vora del riu, mirant al llevant. Havia arribat de bon matí a aquella urbs que el començava a enamorar –recomanada pels més remirats amics- amb l’únic propòsit d’acabar la novel·la. Tanmateix, abans de posar-s’hi s’havia concedit dos dies per greixar convenientment els mecanismes de creació que notava excessivament engalavernats. Així li ho indicava les notes que havia pres fins aleshores i que no sabia gens com havia de prendre.

Posa’m la mort damunt la llengua amb la teva,
virtuosament procaç,
i no t’estalviïs esgarrifances,
que la solitud encomana putrefacció.
I si et plau més, arrabassa-me-la d’una xuclada
i amb ella fes-me un tap per a la gola.

Res no hi ha més eunucador
que conformar-te amb la mínima expressió de tot.
Hauria de bastar el que he dit fins ara<
i una voluntat ignota, no meva,
me’n demana més.
Més fem perquè floreixin astres.

Segueix batallant el bing-bang còsmic?<
El rellotge carilló universal, segueix marcant les hores?
Fa l’efecte que els mecanismes no eren suïssos
i s’han engalavernat: anam a la deriva.
Per què, doncs, esperam una nova hora en punt?

Córrer una marató cul enrera:
vet aquí la victòria sobre la mort,
aquesta falòrnia escampada per capellans ociosos.
No morim: algú ens mata,
algú decreta epidèmies,
algú que respon a un nom escampa gasos letals
que ens deixen enrodillats com tifes de ca plantós.

És necessari, el fem, perquè floreixin nous astres?
Ens calen, els estels, si s’estan quiets i penjats
en un cel que ni Déu entén?
Si encara es poguessin cavalcar.
Perquè ens enlluernassin les venes…
I de les venes fer-ne palles per xarrupar
arrops d’esputs fermentats,
que això és el que en queda de les glòries autòmates.

Decanta’m aquest estel, que em fa sentir cuc.
Apropa’m el gos poruc perquè
me mossegui la inconsciència,
a veure si espabil·la.
Basta, no insisteixis més: moriràs
en ser-ne l’hora, que per això s’han muntat
les centrals d’intel·ligència.
Ja n’hi ha prou: prepara la maleta
per anar-te’n lluny de la cortesia,
de la civilitat i de la decència.

Afegeix un comentari