Fa temps, en un lloc anomenat Barcelona, hi havia un batlle al que li encantava explicar que tot anava molt bé; però vet aquí que els ciutadans es queixaven de moltes coses: brutícia, sorolls, carteristes i altres afers… queixes que, no cal dir-ho, molestaven al senyor alcalde ja que, per a ell, aquestes qüestions menors l’apartaven de la seva alta missió a la terra: la promoció turística de la seva ciutat al món mundial. Per a no ser més atabalat amb nicieses, aleshores va treure un conill del seu barret de mag: va decidir que feien falta una nova ordenança municipal sobre el tema. La Pedra Filosofal!.
I dit i fet, a finals del 2005 promulgà i publicà les noves ordenances municipals sobre civisme (http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/consolidadescat/convivencia.436.pdf). Els actes i la propaganda per donar-les a conèixer van ser aclaparadors. Els ciutadans podíem estar tranquils: habemus ordenances del civisme i, per tant, tot estava solucionat. El batlle anava guerxo pel pes de les múltiples medalletes que s’havia anat posant, i el regidor, o regidors, responsables del tema, també.
Però vet aquí que el temps anà passant i avui, a l’any 2009, el batlle segueix amb les seves macrofuncions socio-estadístiques-culturals-promocionals-i-supremes mentre la ciutat està brutíssima, els carrers fan pudor de pixum i són plens de deixalles, taques de tot tipus, sutges… i més plens que mai de borratxos, carteristes, llauners, venedors il·legals, indesitjables propis i aliens e indigents que dormen a on volen i tenen l’espai públic com el lloc ideal per a fer vida i alleujar-se de les seves necessitats. La Guàrdia Urbana és ‘missing in combat’ o, més ben dit, sense combat, ja que, si els truqueu, o no arriben, o arriben tard, mentre els ciutadans estem indefensos davant de grups que formen tot tipus de bronques, botellons i d’altres manifestacions incíviques. Però, ai las, Pasqual! ‘Habemus ordenances’ i el batlle i la seva colla d’irresponsables, i si dic irresponsables és perquè no es responsabilitzen de res, segueixen anat de canto per les noves medalles que els van posant i ens recorden que el ciutadans hem de ser feliços perquè, com ja sabeu, vivim a Bruticelona!
Manel Soler, 22 d’agost del 2009
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!