Sí al Front d´Esquerres Plurinacional.
( Refundar , o reconstruir, l´esquerra ? No, gràcies ¡! )
Fa uns dies un grup d´intel.lectuals i artistes lliuraven a la premsa el manifest “ Una ilusión compartida” on, després d´analitzar la greu situació político-econòmica espanyola i les precàries perpectives per a l´esquerra de cara a les properes Eleccions Generals en vista de la “debacle electoral municipal i autonòmica” soferta pel PSOE i l´estancament d´IU, ens proposaven adherir-nos per iniciar un procés de “refundació de l´esquerra”.
Acceptant, d´entrada , la noblesa de la proposta així com la dels signants i adherents, crec poc probable que arribe a “rams de beneír”. Ja sé què, en absolut, no seria just comparar la voluntad i desig dels promotors al que, ja en plena crisi econòmica del sistema neo-liberal, anunciava el senyor Sarkozy dsobre la necessitat de “refundar el capitalisme”.
Les propostes de “refundació”, no importa del caire que siguen (religiós, econòmic, polítc, etc), sovint s´originen pel reconéiximent del propi fracàs, individual o col.lec tiu, i pretenen justificar, davant les classes populars que són qui més pateixen la crisi, la pròpia inoperància i mala bava, aparentant que fan ´”examen de consciencia”, “constricció dels pecats” i “propòsit d´esmena” , per aconseguir el “perdó”, i recobrar de nou la confiança, això sí, sense cap dosi de penitència. I c al que recordem què es peca per: paraula, obra i/o omissió.
Quan no hi ha religió sinó “religions”, quan no hi ha política sinó polítiques, quan no hi ha sistema econòmic sinó sistemes econòmics, quan no hi ha democràcia sinó democràcies, quan no hi ha esquerra sinó esquerres, no hi és possible “refundar” res. Al “plural” no li cap “refundació”. La “refundació múltiple” seria un desgavell, tant com “despullar uns sants per vestir-ne altres”
¿Què cal, doncs, fer, davant el panorama poític-econòmic que ens “deshumanitza” i ens esclavitza ? Deixar-ho córrer ? La resposta, evidentment, és NO.
¿ Aleshores, com actuar ? Aquest decàleg podria ésser un dels punts de partida:
1.- No oblidar que l´esquerra és plural, diversa.
2.- Definir què s´entén per esquerra ?
3.- Consensuar objectius comuns bàsics
4.- No confondre tàctica amb estratègia.
5.- Respectar l´independència de cadascuna de les esquerres.
6.- No identificar l´esquerra exclusssivament amb la militància en un partit polític
7.- Compromís de coordinar i compaginar el treball a les Institucions i al carrer (colze amb colze generant i col.laborant amb el moviments de masses).
8.- Reconéixer i acceptar la plurinacionalitat a l´Estat Espanyol.
9.- Fixar objectius més enllà dels estrictament “cojunturals”.
10.-Treballar per aconseguir agrupar a tota l´esquerra, preservant de cadascuna la pròpia identitat, en un Front d´Esquerres Plurinacional .
Aquest decàleg , o altre de semblant, podria servir per convocar Assemblees Locals, progressivament confluents per anar cohordinant-se a nivell Comarcal, de País i Estatal
Reconéixer i acceptar la plurinacionalitat a l´Estat Espanyol: Dime con quien anda y te diré quien eres.
O dit clar i català: el més paregut a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.