IMPROMPTU

Els embornals no donen l’abast amb l’aiguat que cau sense cap bri de misericòrdia. L’alerta és taronja, no fotem, que hi pot haver mortaldat de salvatgina i clochards! I la xemeneia se les enginya per entretenir la calma somorta entre ruixat i ruixat. Els teus ulls a les mans emmirallades per la pluja em sol·liciten afecte per escrit.

Guarda’m de les paraules
que volen volar;
no em demanis, per tant,
que et dediqui versos
quan vols accedir a la llengua.

Ai, ara em cal parlar gras i no granat! La por disfressada de prudència m’ha omplert la boca de vèrtoles. Per què calla tant,la xemeneia! Escolta, per ventura ara és el moment de deixar que les torrenteres se’n duguin allò que sempre hem callat per por al ridícul.

Afegeix un comentari