marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
IMPROMPTU
Els embornals no donen l’abast amb l’aiguat que cau sense cap bri de misericòrdia. L’alerta és taronja, no fotem, que hi pot haver mortaldat de salvatgina i clochards! I la xemeneia se les enginya per entretenir la calma somorta entre ruixat i ruixat. Els teus ulls a les mans emmirallades per la pluja em sol·liciten afecte per escrit.
Guarda’m de les paraules
que volen volar;
no em demanis, per tant,
que et dediqui versos
quan vols accedir a la llengua.
Ai, ara em cal parlar gras i no granat! La por disfressada de prudència m’ha omplert la boca de vèrtoles. Per què calla tant,la xemeneia! Escolta, per ventura ara és el moment de deixar que les torrenteres se’n duguin allò que sempre hem callat per por al ridícul.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T’ho diu una que s’ha passat la vida en els encontorns d’una base militar, aterrida perquè el soldat que reparteix els xuscos li acaba de dir que estan en alerta roja; o perquè un civil que fa feina d’escrivent al pavilió d’oficials li ha dit que ell hi era quan de Madrid han fet posar l’alerta màxima…
Una, per cert, que va patir danys considerables l’11 de novembre de 2001 (no personals, si obviam l’espant) atès que el seu habitatge fou sinistrat per una catàstrofe natural que no havia disparat cap alerta i que no va cridar l’atenció d’aquests experts meteoròlegs.
Per cert, la xemeneia de la teva foto m’ha fet pensar que me’n va arrencar dues; també rajoles i claraboies. Quin desastre!
Per canviar de xip, he posat els Impromptus de Franz Schubert. Si plou, farem els joc dels eivissencs: la deixarem caure.
O l’has fet o te l’han fet…és molt bo el poema