Terra i llibertat

Un cop més va ser inaugurada el passat 15 de desembre una de les cooperatives amb més tradició i solera del cooperativisme català.

I diem un cop més, perquè després de ser cooperativa al llarg de gairebé 60 anys (1890-1950), la Flor de Maig va tornar a obrir com ateneu al 1978, va tornar a tancar fa unes setmanes, i ara mateix, gràcies a la força del moviment popular i social del Poblenou, torna a obrir les seves portes com a espai que ha de dinamitzar el cooperativisme i l’economia solidària a l’antic barri barceloní, denominat també el “Manchester català”

Quan ara fa unes setmanes l’edifici de la Flor de Maig va ser ocupat per més de 400 persones del barri del Poblenou es tornava a recuperar el fil d’una història que havia estat parcialment estroncada amb la victòria dels franquistes i dels enemics del moviment obrer, particularment a Catalunya i els Països Catalans, bressol del moviment llibertari ibèric.
El 1890 es fundà la Societat Cooperativa Obrera d’Estalvi i Consum La Flor de Maig. Els treballadors/es que la constituïen aportaven 25 pessetes per soci. Eren obrers aficionats al cant coral i seguidors d’Anselm Clavé. De fet el nom de la Flor de Maig és una de les composicions més congeudes del músic i revolucionari català.
Eren boters, el sector més actiu dins del moviment obrer.
En la inauguració del passat 15 de desembre hi participaren diverses dones de més de 80 anys, que feien memòria, i recordaven el seu pas per la cooperativa del Poblenou.

Una d’elles la Teresa, ens deia “heu de fer cooperatives, com un super, on poguem comprar més barato els i les treballadores”. “Mala pata de la guerra, que ens ho van prendre tot. Aquest edifici (La Flor de Maig) és nostre, l’havíem pagat nosaltres al llarg de molts anys. Cal fer cooperatives i que els treballadors/es comprin a millor preu”

Les tres dones, octogenàries, es preguntaven si era un somni fer de nou cooperatives a la Flor de Maig. Les joves dels moviments socials que han recuperat l’edifici responen que no és cap somni, doncs ara mateix, amb el nou projecte s’està impulsant un espai de reciclatge de roba i botiga també. Un mejador cooperatiu, amb bon menjar. Una cooperativa de consum i un espai d’intercanvi de cooperatives de proveïdors.
També s’impulsa un espai jove, un esapi de lleure alternatiu per no estar al carrer i no gastar molts diners.
Es crearà un punt informatiu i de suport i assessorament per les desnonades/ts, i també per temes laborals. Una sala d’estudi, perquè ara les biblioteques públiques no obren mai per les nits, ni dies de festes, ni en vacances (les fan més llargues les vacances per no haver de pagar, l’administració, despeses d’enllumenat i altres despeses).
Es crearà una moneda, una moneda de la cooperativa que només servirà per adquirir productes de la cooperativa, i de les diferents entitats i iniciatives de l’espai La Floir de Maig.

“Obras son amores, que no buenas razones”, aquestes són les respostes concretes, quotidianes dels moviments socials dels Països Catalans a la crisi, a l’estat actual de les coses, a les imposicions del stbalishment……..
Voleu més proves? voleu més proves sobre el fet que estem decidits a canviar-ho tot de soca-rel?