marginàlies

El govern municipal de Bunyola ha decidit marcar les festes patronals de la vila amb la divisa inconfusible del Partit Popular. Per començar, han decidit liquidar per la via més expeditiva (això és, destituint sumàriament el seu director durant més de vint anys) el prestigiós Festival de Música de Bunyola, l’únic esdeveniment que situava aquest poble en el mapa internacional de la cultura més acreditada. L’única raó: que volen controlar-ho absolutament tot, que per alguna cosa són els senyors de La Sala i s’ha de notar. I com que no ha de quedar cap dubte que són del partit que són i han de seguir la desraó i l’esquizofrènia que el regeix, per compensar la típica obra de teatre en català, en programaran una altra en castellà. No interessa, perquè a Bunyola, per sant Mateu, mai no s’ha programat teatre en espanyol; de sempre hem anat a “sa comèdia”. Però ja se sap que, segons el dictat del PP, tot allò que tradicionalment o d’habitud es fa o s’expressa en català, ha de tenir la seva versió espanyola; però no a la inversa, això mai!.

I tornam al control absolut de les situacions, al neocabdillisme rampant. No és tot, però. Per tal d’animar encara més la gresca patronal bunyolina –marcada secularment per l’anodisme-  fa uns anys s’introduí la figura de les colles, grups majoritàriament de joves que ornaven els carrers que els pertocaven segons les seves apetències i de la mateixa manera adoptaven vestimentes pròpies, competint entre elles. Sens dubte, era una manera molt encertada de lliurar al poble les seves festes i d’implicar-hi l’element més jove per arrelar encara més el seu sentit. No tot es fa en un dia i a aquesta iniciativa, que duia bon camí, li faltaven uns anys per quallar. No caldrà: el govern municipal del PP  també se l’ha carregada. Però encara n’hi ha més. També els darrers anys, de manera espontània, sorgí un acte que ben aviat prengué fua: la cursa popular en poca roba. Podrem discutir-ne el gust, però no l’efecte perquè de cada any anava a més, tant en nombre de participants (des de menuts fins a garruts) com d’espectadors. I de gresca i implicació de la població estam parlant, o no? N’ hi ha més,  com aquestes, però ja es diran.

Tanmateix, el que vol l’actual govern municipal de Bunyola és retornar sant Mateu, l’Evangelista, als seus orígens de publicà. Volen passar per alt la seva conversió i que torni a ser Leví (o el fill d’Alfeu), el galileu que, rere el teloni, recaptava els imposts per a Roma. És clar que ells els recapten per a Madrid. Sens dubte, amb aquesta gent, sant Mateu perd el seu significat: de “regal de déu” passa a ser “càrrega del diable”.