marginàlies

Només en sentia els güells, de les rates, no en veia cap. A trenc d’alba, al caló on feia vint anys havien decidit amb Mercè que es casarien i on havia passat la nit, només hi eren un jovencell -que no el perdia de vista- amb les traces de retardat i ell. Mirava la quietud exasperant de la mar en aquella hora i s’adonava que era incapaç d’ordenar tot allò que s’havia esdevingut en una clucada d’ulls. Què l’havia empès fins al caló? Com hi havia arribat? Per què se sentia en mans d’algú totpoderós? Per què havia perdut el control dels esdeveniments?

Des que la seva filla Roser el trobà follant amb la seva amiga Bet, al despatx, no controlava res per primera vegada en sa vida. Com així? I els güells de rata que el seguien martiritzant. I aquest subnormal, què hi fa aquí?, es deia amb la ràbia heretada de son pare, general a la reserva. Per què me mira tan fit?, es demanava amb la perplexitat dels innocents.

Tanmateix no se’n penedia d’haver-se tirat na Bet. Anava fora corda. I com se’n desfeia! Com si no hagués fet res més en devuit anys rabiüdament entabanadors que cardar. Tant de mal havia fet a sa filla? Que na Bet era amiga seva? I? Ja li passarà, a na Roser. I si ho diu a sa mare, és igual. Com si na Mercè no hagués perdut mai el cap per cap alumne, redéu! I, a sobre, s’ho muntava a ca nostra, la porca.

Què hi faig aquí, collons!, es demanava sense aconseguir engafetar-se al domini absolut de les situacions que de sempre l’ha caracteritzat. I d’on vénen aquests maleïts güells de rata? A l’hora que era hauria de ser al despatx amb els socis de la consultoria, que avui detindran en Santi, l’exalt cap, i la seva declaració els pot esquitxar. No tem res, tanmateix. Si l’empaiten, caurà déu. Per paga, tot s’ha esdevingut de cop: la visita que no esperava de sa filla mentre ell apagava el foc de na Bet i, després de la portada, la confidència de la detenció de Santi. Com de costum, tot d’una es féu càrrec de la situació i telefonà immediatament a sa dona per dir-li que marxava a Barcelona en aquell mateix instant per causes majors; que s’hi estaria dos dies, com a poc. I després, contactà amb el vicepresident del partit amb qui quedà per dinar. Per aquest, no cal patir, li havia assegurat, que era un pinxo de merda que no feia cap part de les comissions a ningú; ni al partit.

Ens ha ben fotut, però ho pagarà car, el filldeputa. Ja coneixien les acusacions i, per aquella via, no calia patir. Aixi i tot, havent dinat, retornà al despatx per telefonar als de la consultoria i quedar per demà a primera hora, al seu despatx, per estudiar detingudament el cas. Ho tenia tot sota control, llevat sa filla. Li telefonà repetidament sabent d’antuvi que no contestaria. Ja li passarà, no cal patir. Havia de fer net de les dioxines que començaven a afectar-li el càlcul i ningú com Alèxia, la croata prodigiosa. Feia setmanes que no la veia. A les set era a ca seva. Féu dos whiskys per començar a refer-se i sense ni haver-los assaborit, esnifà els primers grams de cocaïna.

I aquí comença la mar ignota de la seva memòria, car no recorda res. Ni res no entén. Això sí, sent el güell agut de rates que diapasonen la mort d’un temps que no creu que sigui seu. I què hi fa aquí, aquest retardat que el mira fit, que juga amb l’arena i només el mira amb la boca a la funerala, un ull badat fins a la grolleria i l’altre somort, com l’aigua del caló que sembla com si pintàs balenes amb el ventre estriat i deforme. Com i on són les rates que em turmenten? A la boca del beneit? I cap a ell se’n va, amb la jaqueta negra a la mà, en joc amb els pantalons que no han perdut el trenc, camisa blanca amb la corbata descordada, ben calçat amb les sabates que es comprà a Milà. I quan és davant el jove, li enverga cossa al costellam. I quan el jove cruiat es cargola de mal, ni etziba una altra més forta al cap. I una més. I amb el jove estès, acompanya els punys a les puntades de peu. I així fins que no pot pus, fins que tot el jove és un cos ensangonat arrebossat d’arena. Un cos mort en un caló que pinta dofins amb barba. En recuperar l’alè, segueix senti el güell de rates.