marginàlies

Cal advertir que em not molt pesat i morbós –vull dir xacrós- el discórrer, avui dematí, i les dosis elevades de cafeïna amb què pretenc combatre l’endropiment cap efecte no em fan. Llegesc que el Banc Mundial ha recomptat els pobres del món i, basant-se en les dades de l’any 2005, conclou que n’hi ha molts més dels que es pensava (wwww.avui.cat/tec_ciencia/detail.php?id=39389). Situant la nova línia de pobresa en 1,25 dòlars al dia, al canvi, 0.68 €, determina que en el món mundial hi ha 1.400 milions de pobres (han comptat bé els xinesos?); això és, una de cada quatre persones. No sé si perquè els sembla un escàndol (són/som escandalitzables en parlar de tropells humans?) aquesta milionada no de pobres –substantiu excessivament amable i condescendent- sinó d’infrahumans (torn a recordar que tenc el raonament empardalat), els banquers del món decretaren un nou nivell de pobresa més tolerable (l’adjectiu és meu) xifrat en dos dòlars al dia, és a dir, 1.36 €.

Diu qui n’entén d’aquestes qüestions de nombres i pecúnies, que l’economia -com la venjança, ves per on- sempre s’ha de servir freda; que quan l’economia s’escalfa i entra en erupció com els volcans, són molts els que fineixen com els pompeians. Vull dir que per fer-nos càrrec d’aquestes dades, la sang ens ha de pujar a la cresta. Només des de la indignació estarem en disposició d’apamar l’abast de la ignomínia. És clar que no tothom vol irar-se per unes indicacions que, per llunyanes i als antípodes del poder adquisitiu, ni el freguen i, per això, no el comprometen. Està en el seu dret; tanmateix hi ha  drets que ningú no respecte, i bé ho sabem els pertanyents a la catalanoparla. De tota manera, no cal oblidar que a les Illes Balears més d’un setze per cent dels que hi resideixen viuen per sota del llindar de la pobresa (determinat pel 60% de la mitjana d’ingressos per persona) i són dades del Centre de Recerca Económica (www.cre.sanostra.es/internet/cre.nsf/pernomcurt/informe_adjunt/$FILE/39%20(22).pdf).

I aquesta casta potejada encastada en les taules estadístiques i el les localitats balears, sí que ens freguen. A més, d’aquest altíssim i insultant percentatge, un nombre important passa gana, té fam. Als pobres del món mundial els queda una llumeneta d’esperança: amb quatre eines, dos cops d’efecte i un
de força, se’n poden sortir, comptant sempre que el Banc Mundial que els recompte hi doni el vistiplau. La fam d’aquí, però, és vergonyant: formar part del baix percentatge de misèria en terra d’abundància costa molt: t’hi va l’honorabilitat.