Visc bastant allunyat de la realitat dels joves, malgrat tenir dos fills que ho són. Com que vull respectar tant com pugui (en viure a la mateixa casa ja es sap) la seva manera de fer, no solc conèixer gaire el que s’empesquen quan són dins Internet, en la seva relació social o vida sentimental. Passa però que sense voler em top amb les seves coses i m’ha cridat l’atenció comprovar com en els seus escrits, creacions artístiques o en els seus afers de relació són més horteres, fins i tot cursis que no ho érem quan jo de jove.
Val a dir que a casa meva i qualque vegada a fora a mi se m’ha tractat de tros de terròs. Imagineu-me amb calçons de vellut color terra o verds, camisa de botons, jaqueta o jersei de llana, gaiato, botes de muntanya i per escenari un bocí de terra, un interior de l’alzinar o el rocam alt d’una muntanya. És a dir dec ser lluny de copsar si vertaderament els seus missatges o la seva música és o no tan hortera i cursi, o si al llarg dels anys he anat perdent la sensibilitat necessària per sentir i donar l’escalforeta que es toca donar entre les persones.
En tot cas i a pesar de tot el que es veu sobre violència i agressivitat entre els joves d’avui, inclòs l’assetjament escolar o de colla, jo els veig bastant pacífics, si bé molt més actius o estressats que no ho devia ser jo a la seva edat. La diferència més marcada que trob entre els joves d’ara i el jove jo de llavors, és que aquests tenen molta més informació que jo al seu abast, i, en conseqüència tenen més eines per triar el camí que els convé. Tant sigui en l’aspecte laboral com sobretot de formació personal en relació al sexe, drogues, llibres, música, cinema, participació pública o política etc. Això ho entenc com un avantatge en referència a la meva generació.
Per altra banda el veïnatge directe, a tocar de carrer o de barri s’ha difuminat molt. Es troben a part o banda, a vegades a un bar de moda (o al carrer davant el mateix bar per qüestions d’edat), o a casa de qualcú. També es poden passar moltes hores a la seva habitació, tot sols o acompanyats, amb ordenador, telèfon, aparell de música etc. No solen participar en les tasques, avui en dia molt desaparegudes, relacionades amb la feina del camp o amb activitats socials de poble o barriada.
Som molt lluny de ser educador, sols reconèixer les coses més per instint que per raonament, volia tan sols aportar una visió que potser és equivocada, però que per a mi té els indicis de formar part de un moviment neoromàntic a punt de néixer si no ho ha fet ja. Salut i gràcies per arribar fins aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!