marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 d'agost de 2008
1 comentari

UNI, DORI, TERI

M’he aixecat a les set amb les cervicals sofronyes, que deia una tia meva -que morí passats els cent- quan algú o alguna cosa la molestava o la irritava impertinentment. I així i tot, just posar peu a terra, com si fos un ble del darrer somni, m’ha vingut al cap la cançoneta d’un joc eliminatori que, entre els de la colla del poble, Bunyola, feia així segons la meva flaca memòria: “Uni, dori, teri, quiteri, quinti buron, compta-les bé que dotze són”. I durant tot el dia, que ’he entretingut amb aquesta mena de dècima desbaratada. Tractant i tot una qüestió delicada i de molt poca broma, el magí m’anava cantussejant: “uni, dori, teri…”. Segons m’indica un amic saberut molt més jove que jo i que mai no ha jugat amb aquesta cançoneta (per molt greu que li sàpiga ell seguia el “pito, pito, colorito…”) la de debò diu: “Uni, dori, teri, quarteri, mata la veri, viri, virom, compta’ls bé que dotze hi són”. I tanmateix me’n vaig amb la meva per molt pocatraça que sigui.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Però tenim d’altres alternatives al ‘pito colorito’. Dit per a dit, no? (n’hi ha que en diuen ‘dit pellerit’)

    Dit per a dit
    cama cama de ropit
    cama cama d’arengada
    què en voleu de la somada
    set sous i mig
    o si no un bon pessssssic …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.